Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Alessandro Magnasco
Pintura
Pintor italià.
Treballà a la Llombardia, la Toscana i l’Emília, i tornà a Gènova el 1735 La seva obra presenta escenes de gènere que esdevenen gairebé fantàstiques, amb la inclusió de contorts personatges de mida petita executats amb una pinzellada breu, nerviosa i brillant, com músics, gitanos i, especialment, monjos així, les quatre escenes de convent pintades entre el 1711 i el 1735 per al Comte Colloredo, avui a l’abadia de Seitenstetten Àustria, o El refectori dels frares Museo Municipale, Bassano
Giuseppe Bossi
Pintura
Pintor i teòric italià de l’art.
Artista neoclàssic, fou el promotor de la pinacoteca de Brera de Milà 1802 És autor de Discorso sulla utilità politica delle arti del disegno 1805, Del cenàcolo di Leonardo da Vinci 1810 i Saggio di ricerche intorno all’armonia cromatica naturale e artificiale 1821, on s’ocupà de l’ús moderadament naturalista del color
Arturo Tosi
Pintura
Pintor italià.
Format en la tradició establerta pels pintors de la Scapigliatura, s’inclinà posteriorment vers les tendències del postimpressionisme francès Fou un dels fundadors del moviment Novecento, però no s’hi integrà mai plenament, a causa de la influència massa forta del postimpressionisme, especialment de PCézanne i de PBonnard La seva temàtica gairebé exclusiva foren paisatges
Il Pordenone
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Antonio de Sacchis, pintor italià.
Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto
Mestre de Pedret
![](/sites/default/files/media/FOTO2/MNAC_staMariaAneu_Pedret.jpg)
Absis de Santa Maria d’Àneu (finals segle XI), atribuït al Mestre de Pedret
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a l’hipotètic autor d’una sèrie de pintures romàniques de característiques similars al Pirineu català, i que els darrers estudis historiogràfics identifiquen amb un taller o cercle d’artistes.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica…