Resultats de la cerca

Servent i deixeble de DVelázquez, l’acompanyà en el segon viatge a Itàlia Bé que influït pel seu mestre, mostrà més inclinació per l’estil de la pintura castellana de l’últim terç del segle D’ell són la Vocació de sant Mateu 1661, Museo del Prado i el Baptisme de Crist 1667, Museo de Huesca

Formada a l’escola de Llotja de Barcelona, on concorregué a diversos Salons de Maig Guanyà el premi de dibuix Joan Miró del 1965 Tingué estudi a Cadaqués Alt Empordà i exposà sovint a Barcelona, Madrid, València, Elx, etc El seu art s’inclou en una nova figuració expressionista, en la qual sovint són representats allegòricament sentiments d’angoixa i opressió

Deixeble a les classes de la Junta de Comerç de Barcelona, passà a la formació autodidàctica Assajà la litografia, art en el qual havia d’excellir Dibuixà i litografià els principals monuments de Barcelona i del Principat Projectà reunir en una obra el testimoni gràfic dels millors monuments artístics espanyols, acompanyats d’una descripció literària Pau Piferrer acceptà redactar el text i el 1839 començà a editar-se Recuerdos y bellezas de España Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep MQuadrado es repartiren els temes per regions a la mort de Piferrer 1848 Parcerisa realitzà per a…

Estudià a Barcelona L’any 1976 s’establí a Nova York Resideix alternativament als EUA i a Barcelona En aquesta darrera ciutat feu la primera exposició individual el 1985 Ha publicat illustracions a The New York Times , Vogue , Village Voice , Harper's , El País , etc A banda de Barcelona i Nova York ha exposat a Cadaqués, Lleida, Madrid, Granada, París, Hong Kong, Sevilla, Tòquio, etc Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, i paleta càlida i brillant, transmet una lluminositat mediterrània i una visió hedonista de la vida La seva obra ofereix una visió vitalista de la vida…

Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic

Documentat a Roma el 1551, treballà amb TZuccari i aviat excellí com a retratista L’any 1565 tornà a Bolonya, on dirigí una escola molt important i executà obres com la Mare de Déu amb l’Infant i sants 1565, església de Sant Giacomo Maggiore, Presentació al Temple 1583, Pinacoteca Nazionale, Bolonya, que mostren la coexistència d’un academicisme romà al costat d’elements naturalistes, característiques que representen un antecedent de la reforma dels Carracci

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617 Intervingué també…

Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya,…

Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’aquella…

Formada a l’acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines Casada amb Sebastià Junyer i Vidal Exposà a Palma el 1922 i el 1927, a Barcelona Sala Parés, 1930, i també en algunes ciutats europees i nord-americanes Residí a Deià Es dedicà a la pintura de flors i de peixos i a petites escultures basades en la gent del país