Resultats de la cerca

Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva

Deixeble de GDavid, fou el primer artista flamenc que convertí el paisatge en protagonista principal del quadre, malgrat que continuà la tradició de collocar un tema religiós o mitològic en primer terme, sovint pintat per altres artistes, entre ells el seu amic QMetsys És autor, entre altres obres, del Martiri de Santa Caterina Kunsthistorisches Museum, Viena, de La fugida a Egipte Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers i del Pas de la llacuna Estígia Museo del Prado, Madrid, el paisatge de les quals, sempre de to fantasiós malgrat la inclusió d’elements naturalistes, mostra la línia…

Deixeble de JAWatteau, que el considerà el seu hereu, vulgaritzà l’estil del mestre, tant per la tècnica —més imperfecta, de colors pàllids i figures allargassades— com pel contingut escenes galants Interior, Reunió d’actors de la Comèdia Italiana en un parc ambdós al Musée du Louvre, Conversa galant Wallace Collection, Londres

Imità l’estil de NPoussin i CGellé en composicions com Paisatge amb arquitectures Musée du Louvre Com a decorador treballà amb ELe Sueur a l’Hôtel Lambert de París i a les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, juntament amb el seu fill Pierre-Antoine Patel

El 1906 entrà a formar part del grup Die Brücke, però se n'allunyà el 1912 Del 1919 al 1933 s’establí a Berlín, on fou obligat a viure solitari en temps dels nazis La pintura de Pechstein, com tota la del seu grup, és de tendència expressionista, fortament antiimpressionista l’agressivitat de la forma i del color es dirigeix directament a la crítica de situacions socials Quant a la forma, la reducció de línies accentua els trets distintius més acusats, i el color actua com a revulsiu i xoc en l’espectador

Impulsà la creació de l’Academy of Fine Arts de Pennsilvània i obrí una galeria d’art a Filadèlfia Pintà, sobretot, personatges de la història nord-americana GWashington, BFranklin, etc

Decorà la catedral de Perpinyà 1864-73 i les principals esglésies de la diòcesi amb notables pintures murals al fresc Dupanloup li encomanà importants treballs a la catedral d’Orleans Deixà també quadres a Orleans, Besiers, Castres i Perpinyà El seu fill Pau Pauthe heretà la seva manera original i continuà la seva obra

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a San Fernando de Madrid Fou deixeble de Sorolla Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 El 1900 se n’anà a París i el 1906 es traslladà a Nova York, on s’establí i treballà com a eminent retratista, camp en el qual s’especialitzà Residí a l’Havana, on retratà personatges importants, i també a Panamà, reclamat per pintar retrats de personalitats d’aquest país Novament a Barcelona, on el 1929 retornà definitivament, hi exposà sovint De la seva obra destaca el Retrat de l’esposa de l’artista Museu d’Art Modern de Barcelona…

Conegut com el Mut Possible descendent dels Querci Collaborà amb Pere Alegret en el retaule de les Ànimes de l’església parroquial de Cervera 1500 Pintà el retaule de Sant Isidre per a Santa Maria de Cervera 1507 Treballà a Castellnou d’Oluges 1518 i a la Seu d’Urgell 1536, on ja seguí esquemes renaixentistes retaule de Sant Joan i Sant Ot No és conservada cap obra seva

Format a Sant Carles i amb Francesc Domingo Visqué a l’estranger fins el 1871 Concorregué a les exposicions nacionals de Madrid, i hi fou premiat El 1882 anà a Roma, on residí uns quants anys Té obres de tipus historicoanecdòtic a colleccions madrilenyes i al Museo de Arte Moderno de Madrid