Resultats de la cerca

De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en la vulgaritat…

Els seus viatges a París 1764 i Itàlia 1773-75 li portaren la influència de la pintura neoclàssica Conreà exclusivament un retrat elegant i inexpressiu, no psicològic Retratista de moda, en enamorar-se de la futura lady Hamilton, abandonà la seva clientela per fer d’ella gairebé l’únic tema de la seva obra Ariadna 1875, National Maritime Museum, Greenwich Les seves pintures es caracteritzen per la textura neta i sòlida, així com pel despullament compositiu, ja neoclàssic

Estudià a l’acadèmia de la Junta de Comerç Fou deixeble de Francesc Pla i Duran El Vigatà , i es casà amb la seva germana 1778 Amb ell decorà les sales de la casa Cortada de Vic i féu altres obres És autor de moltes obres de pintura religiosa, la majoria destruïdes el 1936, com les de Torelló parroquial i Rocaprevera, els Munts Sant Agustí de Lluçanès Es conserven els quadres del retaule major de Sant Domènec de Vic i retrats de bisbes al palau episcopal de Vic Fou el primer professor de l’escola de dibuix de Vic 1836-44

Pintà composicions en les quals evocà l’ànima andalusa i principalment retrats de figures femenines, en un to eròtic i nostàlgic Obtingué primeres medalles en diferents exposicions la d’artistes independents celebrada a Madrid el 1907, la de Barcelona del 1911 i la Internacional de Munic del 1913 Gran part de la seva obra es troba en el museu que, dedicat a ell, hi ha a Còrdova

Fou pintor de la Real Casa y Fábrica de Los Cinco Gremios de Madrid Des del 1783 participà als concursos de la sala de flors de l’Acadèmia de Sant Carles i en guanyà diversos Fou un dels principals pintors de flors valencians del seu temps Treballà per a la fàbrica de ceràmica del Buen Retiro 1800-02 Hi ha obres seves al Museu de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid, al palau de Riofrío i a altres colleccions

Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil

Ajudant i deixeble de Pietro da Cortona Treballà sense el seu mestre a la catedral de Viterbo i a París, on, cridat per la cort, decorà la Sale Mazzarino actual Bibliothèque Nationale i quatre sales del Louvre 1648-59 La seva pintura és escenogràfica i de grans efectes colorístics

Format a Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat Isabel II nena, Benet Espinós 1829, tots dos al Museu de Belles Arts de València El seu fill Josep Maria Romà , també pintor de flors, format a Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid 1856 i 1858

Format a Llotja, feu la seva primera exposició individual l’any 1966 És especialment conegut per la seva pintura realista, de temàtica femenina o, més ocasionalment, paisatgística Acostuma a compensar la contenció de les seves formes amb aplicacions més agosarades del color

Estudià a l’École des Beaux-Arts de París, on fou alumne de Gérome, Bonnat i Harpignies Intervingué en la decoració de l’Ajuntament i el Petit Palais de París Pintà retrats, paisatges, escenes militars, de gènere, marines, i especialment temes socials Vaga dels minaires Musée des Beaux-Arts, Valenciennes