Resultats de la cerca

Especialitzat en natures mortes, cal esmentar-ne les sèries realitzades al palau d’Aranjuez 1760-72 i per a la caseta del príncep a El Escorial El seu estil a la manera francesa destaca per la sobrietat dels elements emprats, com també pel tractament volumètric i realista Hom en destaca el seu Autoretrat 1746, conservat al Museo del Prado

Deixeble de Pieter Aertsen, fou conegut entre el 1561 i el 1571, aproximadament Es caracteritza per una temàtica de mercats, de fires i de natures mortes, tractada amb valentia en la pinzellada, vivacitat cromàtica i jovialitat, que el fan precursor de Frans Snyders Són obres seves Cuina Amsterdam, 1566, Kermesse Leningrad i Mercat del peix Estocolm, 1570

Després d’una estada a Itàlia 1642-45 tornà al seu país, on pintà sobretot escenes pastorals amb motius italians

Es formà a Llotja i amplià estudis a París Viatjà pels Països Baixos, Itàlia, el nord d’Àfrica i Amèrica Exposà a Niça, París i l’Havana 1933 i a Barcelona des del 1942, València, Madrid, etc Treballà molt a Mallorca És autor de retrats, natures mortes, temes religiosos i murals sales del Cercle Mallorquí en un estil realista convencional

Estudià a Châlons i a París en el taller de Gleyr Debutà al Salon del 1861 i obtingué premis en els dels anys 1864, 1865 i 1878 Pintà preferentment retrats, natures mortes i quadres religiosos Autoretrat que es trobava al Musée du Luxembourg, Escena de cuina Musée Saint-Denis, Reims i Martiri de Sant Sebastià Musée du Louvre Féu també nombrosos aiguaforts

Deixeble —i després membre— de l’Academia de San Fernando de Madrid Fou pintor de cambra Autor de Sagrada Família i Natura morta Academia de San Fernando, del quadre Natures mortes El Escorial, Casita del Príncipe, dels gravats del Quixot del 1797 i de les làmines de Cartilla de principios de dibujo, Varones ilustres, Colección de estatuas de antiguo i Figuras anatómicas

Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls

Rebé les influències de PCézanne, de la pintura metafísica, del futurisme i del Valorici Plastici Amb un estil particular, creà la seva obra pictòrica de temàtica restringida, natures mortes d’objectes familiars, a base de formes pures i ús de colors nítids Els seus aiguaforts són d’una gran qualitat Rebé el primer premi de pintura italiana a la Biennal de Venècia del 1948

Treballà a Anvers entre el 1519 i el 1551, que es traslladà a Haarlem Pintà temes religiosos — El fill pròdig Koninklijke Musea van Schone Kunsten van België—, de costums — El cirurgià Museo del Prado, Madrid— i natures mortes La seva tècnica compositiva, adquirida dels “romanistes” flamencs, influí Velázquez El sentiment violent de la seva darrera producció anuncia el Barroc Tobies Musée du Louvre, París

Deixeble del seu pare i de Pedro de las Cuevas a Madrid En un primer moment treballà a la cort de Felip IV Deixada la cort, conreà la pintura religiosa i les natures mortes i quadres de vanitats Hom destaca El somni del cavaller Academia de San Fernando, Madrid El seu estil es caracteritza per una composició abarrocada, amb gran cura dels detalls i una lluminositat molt contrastada