Resultats de la cerca

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…

Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es traslladà a…

Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada…

Escrivà de Joan I de Catalunya-Aragó quan encara no era rei El 1383 demanà d’ésser admès com a ermità de Montserrat, on el 1392 es dedicava a la pintura Hom ha suposat que podria ésser l’autor de la miniatura de la Mare de Déu amb els romeus i de les dues caplletres miniaturades del Llibre vermell de Montserrat

S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava  Vergesgrau

Es formà a Peterburg, a París i a Munic Viatjà molt per l’Àsia i Amèrica Pintà, sobretot, quadres de batalles cal destacar-ne la sèrie Napoleó a Rússia , amb un esperit antimilitarista Les seves obres són, principalment, a la galeria Tret'akov de Moscou

Acadèmic i professor de Sant Carles Reputat com a tècnic extraordinari, havia començat com a paisatgista amb temes de l’Horta, i després es dedicà preferentment al retrat —i l’autoretrat— i a un tipus de pintura de personal simbolisme, sovint de tema cervantí El Museu de Belles Arts de València té retrats seus

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas Com a…

Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i a Madrid, on admirà Ribera, Zurbarán i Zuloaga Amplià estudis a París Exposà figures i paisatges a Barcelona 1973 Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d’arrel expressionista Posteriorment exposà paisatges d’Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada Exposà també a Mataró, París, Estocolm, Chicago, Sabadell, Tel Aviv, Alacant, Sant Feliu de Guíxols, Reus, Madrid, Viena, Andorra, Vic, Olot, Sitges, etc Té diversos murals a…

Cursà els estudis de belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig 1925 i 1926 Destacà sobretot com a caricaturista, i collaborà en nombrosos periòdics valencians Las Provincias , El Cuento del Dumenche , El Pardalero , Pensat i Fet i d’altres