Resultats de la cerca

Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista

Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de la catedral…

Fill del pintor barceloní Bru Tremulles Deixeble d’AViladomat, estudià també a Madrid 1746-47 i, potser, a París D’ençà del 1750 són nombroses les notícies sobre la seva intervenció a Barcelona en treballs escenogràfics per al Teatre de la Santa Creu i en ornamentacions públiques efímeres per a commemorar el pas de personatges importants per la ciutat Fou acadèmic supernumerari de San Fernando a Madrid 1754 el mateix any ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona, i el 1758 pretengué, sense èxit, d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat Tingué molts deixebles, entre els quals…

Rep aquest nom pel fet que són d’ell les taules conservades a l’església dels augustinians de Třeboň En la seva obra és notable el sentit sintètic de l’estructura del quadre, així com el modelatge de les formes i la vivacitat del color, que fan perdre pesantor a les figures La seva producció es pot considerar ja dins les coordenades de l’estil francoflamenc Influí en la creació de l’anomenat “bell estil”

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna

Estudià a Bolonya A partir de l’any 1920 féu estades a França i Itàlia, i creà una obra pictòrica d’inspiració metafísica, com els frescs que realitzà per a la decoració del palau de justícia de Milà 1938

Estudià sota el mestratge de Tayoharu i dins l’escola Kano Tenia un gran coneixement de la pintura paisatgística, amb una tècnica i una perspectiva europees Vers el 1788 aconseguí un gran èxit, i arribà a eclipsar el seu mestre, Utamaro Sharaku

Membre del grup Devetsil des del 1923, anà a París el 1925, on, juntament amb el seu company Jindřich Štyrský, creà la tendència pictòrica anomenada artificialisme Exercí una forta i directa influència sobre la pintura txeca en enviar cada any obres seves a exposicions de Praga El 1934 participà en la fundació del grup dels surrealistes de Txecoslovàquia El 1946 fixà definitivament la residència a París, on, juntament amb André Breton, continua partidària del surrealisme

Fou deixeble de GPars Exposà per primera vegada a la Free Society de Londres, el 1762 Viatjà per França, Suïssa i Itàlia, on féu nombrosos apunts per a quadres posteriors Convent de Sant Eusebi, prop de Nàpols Victoria and Albert Museum, Londres Tornà a Anglaterra i es dedicà a pintar diversos indrets, principalment de Galles

Deixeble de Carmelo Fernández, amplià estudis a França i, amb Madrazo, a l’Estat espanyol Fou director de l’Academia de Caracas D’una sòlida formació clàssica, fou el gran retratista de la seva època i l’exponent màxim del tema patriòtic veneçolà Firma de l’acta de la independència, Batalla de Carabobo , etc