Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Marcel·lí Porta
Pintura
Pintor.
Estudià arts plàstiques a Barcelona i fou simpatitzant del POUM Ninotaire de revistes satíriques i illustrador de llibres, collaborà en alguns setmanaris de Barcelona i presentà la seva obra en el I Saló d’Humoristes de Barcelona 1933 i en el Saló de Tardor 1938 S'exilià a Mèxic i visqué un temps a la casa del pintor Francesc Camps i Ribera i a la ciutat de Cuernavaca estat mexicà de Morelos Aconsellat per Francesc Camps i per Àngel Tarrach i Barribia es dedicà, amb èxit, a fer targes de Nadal amb temes catalans i mexicans Illustrà textos a la premsa mexicana i a alguns llibres, entre d’…
Carles de París
Pintura
Pintor.
Emigrà a Amèrica i s’establí a Mèxic, on residí del 1828 al 1836 És autor del quadre Relació del general espanyol Isidro Barradas a Tampico , que el president de Mèxic Antonio López de Santa Ana regalà al Congrés de la Unió 1835 Féu una important exposició a l’Academia de San Carlos de la ciutat de Mèxic, on cal destacar les obres Un altre paisatge 1851, els retrats de Don Benito Guerra i de la seva muller, Baronessa de Febril de Meaux 1855 el 1862, s’exhibí l’obra La verge amb el Nen També cal esmentar un oli titulat La Plaza Mayor de Mèxic , diversos paisatges de Zacatecas, de Guanajuato i…
Ignasi Mallol i Pibernat
Periodisme
Pintura
Periodista, empresari i pintor.
Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i de la…
Eugeni Fornells i Juncosa
Pintura
Pintor.
Féu els seus estudis artístics a l’Acadèmia Fortuny, a Reus, amb el mestre Ramon Casals i Vernis A Barcelona, fou amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic Emigrà, el 1908, a Buenos de Aires, i, després d’una curta temporada, s’establí a Rosario, on installà el primer taller de vitralls Fou professor d’art a l’Associació de Foment de Belles Arts 1929, organitzador dels cursos de dibuix i professor a l’Ateneu Popular 1913 Aquesta darrera institució el comissionà, el 1916, per estudiar mètodes i funcionament de les associacions culturals espanyoles També fou professor de dibuix a l…
Manuel Cabré i Alsina

Manuel Cabré i Alsina
Pintura
Pintor.
Fill del també pintor Angel Cabré i Magriñà 1863-1940 Emigrà el 1896 a Veneçuela, amb el seu pare, que fundà del Centro Artístico de Caracas Deixeble dels professors Herrera Toro i Mauri, posteriorment formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes 1912 Residí a París 1920-30 i estudià a les acadèmies de pintura La Grande Chaumière i la Colarossi En tornar a Caracas exposà obres de la seva etapa francesa Exercí com a director a l’Academia de Bellas Artes de Caracas 1941-46 i l’any següent, exposà al Salón Planchart Obtingué el premi de pintura del Salón de Arte Venezolano 1948 i el…
Joan Agell
Pintura
Literatura
Escriptor, publicista i pintor.
Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York
Josep Martorell i Gran
Pintura
Pintor.
El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A poc a poc anà esdevenint una figura en…
Coll i Pi Antoni
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de…
Víctor Artís i Tomàs
Pintura
Comunicació
Pintor i publicitari.
De formació autodidàctica, treballà com a decorador Al servei de la República, durant la guerra civil entrà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat En acabar el conflicte, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Veneçuela i s’establí a la capital d’aquest país, on muntà una agència de publicitat i ha estat collaborador ben actiu del Centre Català de Caracas Afeccionat a escriure, publicà la novella Pla als 5 Barcelona, 1970, L’aigua del riu Guaire no és bona per a beure Barcelona, 1973, conjunt d’històries d’expatriats, i la comèdia d’humor Mimí i la perfecció Caracas, 1973
Wols
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor alemany naturalitzat francès Alfred Wolfgang Schulze.
Educat a Dresden, seguí la tradició alemanya expressionista Kokoschka, O Dix, Grosz, l’experiència del Bauhaus de Berlín i la influència de Moholy-Nagy, amb qui realitzà el primer viatge a París 1932, on s’installà l’any 1935 allí contactà amb Ozenfant, Léger, Arp, Calder, etc De primer es dedicà a la fotografia, fins el 1939 En 1946-51 esdevingué capdavanter de l’anomenada abstracció lírica europea, amb una acusada personalitat en la seva obra, antigeomètrica i informalista , introduí la mobilitat de l’espai i la influència del pensament oriental