Resultats de la cerca

L’any 1603 contractà la pintura del retaule de Cabrera que havia de fer el fuster de Vic, Montserrat Santmartí

Autor de diverses pintures decoratives i de retaules, sobresortí en els quadres de tema mitològic Galleria Borghese, Roma que li donaren molta anomenada als s XVII i XVIII

Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la de MHugué

Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre

Estudià a l’Escuela Superior de Pintura, de Madrid Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1881 i del 1884, i a l’exposició general de Barcelona 1894

Estigué pensionat a Roma Fou nomenat director supernumerari de l’escola de Llotja de Barcelona 1799, però no arribà a ocupar el càrrec La seva pintura és influïda per Mengs Té obres a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Cabezas de San Juan, Sevilla

Cultivà un impressionisme decorativista, que en ocasions mostrà una acusada influència del cubisme Del 1945 al 1948 treballà a l’estudi d’Oleguer Junyent, amb el qual es formà, com també a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi Féu molts apunts de temes de music-hall i de ballet al Rigat i al Liceu, i posteriorment de l'ambient del jazz Exposà per primera vegada el 1949 a la sala Rovira de Barcelona El 1951 anà per primer cop a París, on  exposà, i posteriorment a Nova York També ho féu a Madrid, Bilbao, Santander, Sitges, Palma, París, Filadèlfia, Ulm, Londres i Ginebra, entre moltes altres…

Pintà quadres de tema religiós per a l’església de Santa Isabel, a Madrid, però es distingí particularment com a pintor de paisatges, alguns disposats com a escenaris per a situar-hi les figures de composicions mitològiques Té obres al Museo del Prado, Madrid

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus

Sobresurt el seu retaule de Sant Miquel, a Ágreda 1519 Les seves obres han estat sovint atribuïdes a Pedro de Aponte