Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i passà després a Roma, on fou influït per Marià Fortuny Pintà retrats, quadres d’història, paisatges, sobretot de l’horta de València, i obres de costums És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museu de Belles Arts de València

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1951, continuà els estudis a Roma La seva obra evolucionà des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que emprà en extenses sèries de nadales i illustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb allusions explícites a la realitat Hi predomina sempre el caràcter poètic o allegòric Com a illustradora infantil, destaquen les portades i dibuixos en els primers números de la revista Cavall Fort Feu exposicions individuals —la darrera, el 2014, “Els mons de Roser Agell, Muxart Espai d’Art i Creació…

Pintà la decoració de la casa d’Alcibíades i també, sembla, decoracions per al teatre

A Lisboa dirigí un gran taller on treballaren els artistes més anomenats del país, però no és coneguda cap obra d’ell amb seguretat Possiblement és autor de les pintures del deambulatori dels templers a Tomar ~1515, amb influència flamenca

Treballà a Anvers i a Amsterdam És autor de moltes obres de temàtica religiosa i fou un dels iniciadors de la pintura de tema popular com a gènere independent, que aviat es generalitzà arreu d’Europa El seu estil, d’un fort realisme, té ressonàncies manieristes Tractà de temes quotidians amb un punt d’humor i de lirisme La lletera 1543, El dinar dels pagesos 1556, La cuinera 1559, etc

Es formà a Barcelona, a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, a més del contacte que tingué amb diversos artistes Pla Narbona Treballà com a grafista i illustrador L’any 1960 s’establí als Països Baixos, on exercí la docència i assolí l’estil pictòric de la seva maduresa que es basa en un cert objectualisme de caire evocatiu

La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric És autor d’escrits teòrics a través dels quals definí el moviment essencialista i, posteriorment, l' Art principal 1973

Es formà a l’Acadèmia Brera de Milà Conreà inicialment una pintura expressionista que evolucionà cap el superrealisme i, definitivament —vers el 1968— al seu estil actual, que es basa en una figuració descomposta on predominen els elements calligràfics Hi ha una sèrie de motius que apropen la seva obra al pop-art , tals com l’ús de colors plans i nets o bé el recurs a la fotografia Formà part del grup del marxant Maeght Ha realitzat alguns films

Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat Ha illustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura La primera obra important, Gisant 1943, li valgué l’amistat de Picasso Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches , dirigida per Charles Dullin 1944, creà, ultra les decoracions i els figurins, unes escultures…

Probablement fou deixeble de Bartolomeo Carducci dit Carducho a Madrid treballà particularment a la regió murciana En la seva obra, influïda per Zurbarán, sobresurten els quadres de tema mercedari de l’església de la Mercè, a Múrcia