Resultats de la cerca

Autodidacte, exposà per primer cop el 1933 a Alacant Participà a les biennals hispanoamericanes dels anys 1951, 1952, 1954 i 1955 Sobresortí com a paisatgista, i es caracteritzà per un cert lirisme evocatiu

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Establert a Perpinyà 1609, executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí 1616 i el d’Oleta

Deixeble de Patricio Caxés, treballà per al rei Felip III —de la muller del qual, Margarida d’Àustria, feu un retrat destacable— i arribà a pintor de la cort

Deixebla d’ÉManet Exposà al Saló des del 1870 Conreà la pintura de temes burgesos i el paisatge, especialment marines L’educand , 1870, Musée de Vilanuèva d’Olt La niuada , 1874, i La llotja dels italians , 1875, Musée d’Orsay, París

Fou fortament influït pels grans fresquistes italians del s XV En la seva producció decorativa donà a la tela, generalment de grans dimensions, tota l’aparença del fresc el sintetisme, la pinzellada plana, els colors esclarissats, la línia de l’horitzó alta, les figures a primer terme i molt grans i una gran simplicitat en la composició Per tot això és considerat un dels precursors de la pintura moderna Entre les seves obres decoratives cal esmentar Concordia i Bellum 1861 per al Musée de Picardie a Amiens, Marsilia, porta d’Orient 1867-69, per al Musée des Beaux-Arts de Marsella, El bosc…

Deixeble d’Iu Pascual Participà a l’Exposició d’Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, on exposà sovint a la Sala Parés 1928, 1930, 1934 Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La Punyalada 1966 i el Sant Jordi de la diputació provincial de Barcelona Fidel en principi a l’estètica de l’escola d’Olot, n'ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d’una netedat, concisió i refinament singulars

Format a les escoles oficials de belles arts de Barcelona, al Paular i a Florència Fou catedràtic de dibuix de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Pintà molt a Mallorca, concretament molt sovint a Deià La seva obra, d’un naturalisme lluminós i convencional, deriva del darrer Mir i li valgué una notable acceptació per part del públic

Format a Llotja, exposà a la Internacional de Barcelona i fou premiat a les Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 Especialitzat en un paisatgisme que sovint fa pensar en Corot i no mancat de sensibilitat, assolí renom en les seves exposicions a La Pinacoteca de Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà el tractat didàctic La pintura de paisaje 1948