Resultats de la cerca

Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura damunt vidre Era…

A Barcelona des del 1884, fou deixeble de Joan Brull i assidu d’Els Quatre Gats Residí a París 1900-05 i de tornada fundà una galeria d’art al carrer del Pi 1906 —que després passà al de la Porta Ferrissa 1910 i al Passeig de Gràcia 1923— que mantingué fins el 1930, any que esdevingué director artístic de la Llibreria Catalònia Amb un eclecticisme obert i un menyspreu considerable pel guany material, presentà tota mena d’artistes, especialment aquells que portaven una visió nova de l’art, tant els noucentistes com els avantguardistes Així, presentà Josep Mompou —encara dibuixant— 1908, els…

Filla de Charles Collet Becada a París per l’Institut Français de Barcelona Feu la primera exposició individual a Barcelona 1957 Expositora assídua del Saló de Maig des del 1958, exposà a tots els Països Catalans Conreà un figurativisme esquemàtic de traç segur i harmònic Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i d’Eivissa

Ciutadà de Barcelona, és documentat des del 1678 Entre altres obres és autor de diverses pintures per a la capella de Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de la catedral de Barcelona 1688 i per a la capella de Sant Benet del monestir de Sant Cugat del Vallès 1688-92, que deixà inacabada Sembla que Antoni Viladomat fou deixeble seu El seu fill Joan Savall i Mallacs Barcelona 1680 - 1743 ingressà al collegi de pintors 1692 i en fou cònsol primer

Es formà a Llotja Barcelona, i amplià estudis a Roma 1845-46 El 1855 fou catedràtic de l’Escola de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844 Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat Illustrà una edició del Quixot 1862 Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i se l’ha relacionat amb el grup dels natzarens

Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble L’any 1914 s’establí com a professional independent Fou illustrador a les revistes Mercurio i D’Ací i d’Allà i a les ripolleses La Veu Comarcal , El Catllar i Scriptorium , de les quals també renovà gràficament la capçalera Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, illustrà moltes de les guies que edità l’entitat com la de Les Guilleries , 1924 També collaborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de la Pietat Catalana Igualment, treballà en la illustració de llibres, entre els quals cal destacar La arquitectura naval…

Formació i trajectòria Seminarista a Montserrat 1962-65, cursà estudis d’arquitectura i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història de l’art Del 1971 al 1973 fou lector a la Universitat de Londres, estada que tindria una gran influència en la seva producció poètica posterior És membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or i collabora a la premsa El País , Descobrir , Ara El 1976 exposà per primer cop la seva obra pictòrica a Girona L’any 2013 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2020 el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua…

Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció

Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats, joieria,…