Resultats de la cerca

Es formà en dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al principi de la dècada de 1940 El 1945 feu la seva primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona —encara feia servir un figurativisme que progressivament abandonà— i l’any següent s’encarregà de l’escenografia de Bodas de sangre , de García Lorca, al Teatre de Barcelona Aquest inici de carrera està marcat també per la participació en el primer Saló d’Octubre, el 1948, que afavorí la collaboració amb Dau al Set en el darrer número de la publicació, el pas pel II Cicle Experimental d’Art Nou de la galeria El…

Format a l’estudi de Nolasc Valls i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, exposà per primer cop el 1958 De caràcter eminentment figuratiu, sobresortí principalment com a retratista, tot i conrear també el paisatge i l’escena costumista Retratà nombroses personalitats, entre d’altres, el tenor Plácido Domingo durant el rodatge la de pellícula Otello , de F Zeffirelli, el 1986, el rei Joan Carles I com a regatista, el 1990 i l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol També destaca el quadre commemoratiu de la final de Wembley del 1992 Museu del Futbol Club Barcelona Féu…

Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc  Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal —hom l’ha…

Format a la seva ciutat natal, treballà per a la corona de Castella Viatjà per Itàlia, Portugal i Anglaterra i tornà a Utrecht l’any 1558 El seu estil sintetitza la tradició flamenca i la nova manera italiana, especialment la veneciana, quant a composició i color Els seus retrats, d’una qualitat formal, reflecteixen d’una manera objectiva els trets personals del model i esdevenen capdavanters del retorn de cort de l’època Influí en els pintors del cercle reial de Felip II, especialment JSánchez Coello i Pantoja de la Cruz Hom el coneix també pel nom castellanitzat Antonio Moro

Format a Llotja Conreà la pintura d’història i la religiosa, però sobretot foren els retrats, malgrat les seves imperfeccions i el seu desfasament — encara seguia un cert natzarenisme — , allò que li donà àmplia anomenada El seu retrat de Mussolini li valgué la Gran Corona d’Itàlia 1928

Des del 1480 fou pintor de la família Borbó Hom l’identifica, per la seva habilitat, amb l’autor del Tríptic de la Mare de Déu 1498, catedral de Molins Hom li atribueix també la Nativitat del cardenal Rolin 1480-83, Musée d’Autun, la Coronació de la Mare de Déu Musée des Beaux-Arts, Lió, la Pietat , amb els retrats de Pierre de Borbó i d’Anne de Beaujeu Musée du Louvre, la Mare de Déu amb quatre àngels Koninklijke Musea van Schone Kunsten, Brusselles i la Magdalena amb una donant ~1495, Musée du Louvre La identificació amb Jean Perréal no és avui acceptada, per tal com els seus estils són…

Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles…

Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor fou influït…

També ha exercit de guionista i escenògraf Practica la sàtira per a reflectir la realitat social amb totes les seves contradiccions, sempre des d’un punt de vista crític Collaborador de molts mitjans com, per exemple, La Codorniz , Triunfo , El Jueves , Hermano Lobo , Ajoblanco , Diario 16 , Tiempo , El Periódico de Catalunya , etc En l’actualitat publica a El País Des del 1972 ha realitzat nombroses exposicions individuals Ha publicat Los hombres y las moscas 1971, La cebada al rabo 1975, Bestiario 1989, De un tiempo a esta parte 1991, El fogonero del Titanic 1999, El pabellón de azogue…

Filla d’un rus i d’una persa Formada a l’escola de Belles Arts de Tbilisi, feu estada a Múnic 1910 i a París 1911, on exposà als Salons d’Automne, des Tuilleries i des Indépendants fou influïda pel cubisme i sobretot per Henri Rousseau El 1915 s’establí a Mallorca, d’on passà, l’any següent, a Tossa i a Barcelona Formà part del grup d’avantguardistes estrangers fugitius de la Primera Guerra Mundial Exposà individualment a Múnic, Florència, Roma, París i Barcelona, on el 1953 se celebrà una important exposició antològica de la seva obra Participà en exposicions collectives a Barcelona, Madrid…