Resultats de la cerca

Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls

Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell

Fou deixeble de Gonçal Cabrera i Cantó Obtingué la medalla d’argent a les exposicions alacantines del 1951 i 1954 Realitzà una abundant obra en murals i mosaics a diversos indrets de la ciutat d’Alacant, entre els quals cal destacar els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, Collegi d’Orfes Ferroviaris, ajuntament, estació d’autobusos, capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, Caixa d’Estalvis, etc De les seves obres més importants cal esmentar Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol

Deixeble de Vicent López Artista precoç, fou afavorit pel rei Carles IV Autor de pintures murals i de flors, natures mortes, retrats L’escultor Josep Cloostermans , al Museu de Belles Arts de València i pintures d’història Els seus fills Antoni Castelló i González i Vicent Castelló i González València 1812 — 1872 foren també pintors

Realitzà la major part de la seva obra a Gènova, on construí nombrosos edificis palau Podestà, 1563 palau Doria, 1564 El 1567 es traslladà a Castella, on fou anomenat el Bergamasco És l’autor dels plans del palau d’Álvaro de Bazán a El Viso del Marqués 1564

Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma Bon colorista, practicà tots el gèneres dins la pintura a l’oli Segadors , Museu de Castelló de la Plana i conreà també l’aquarella Decorà l’església arxiprestal de Vila-real Obtingué medalles d’or a València 1909 i a Mèxic 1910 i la de Lo Rat Penat 1926 Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana

Sembla ésser un personatge inexistent, probablement resultat de la confusió amb els pintors ribaltians Abdó Castanyeda , Gregori Bauçà i Maiols i Vicent Castelló

Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo a Santa Úrsula de València, d’estil preribaltià Collaborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla 1624-26 Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli Exposà individualment a Alcoi, València, Barcelona i París Com a muralista decorà, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi 1956 i la del Salvador a Cocentaina 1961 Influït per l’estructura del cubisme, passà també per una etapa abstracta

La seva obra es caracteritza per la delicadesa i el preciosisme, i per la reiteració de temes femenins i infantils Són notables les seves sèries de gravats