Resultats de la cerca

Eclèctic, rebé moltes influències Decorà palaus de Ferrara A Roma, influït per Rafael, féu La Mare de Déu i sants Galleria Estense, Mòdena Posteriorment, influït per Dosso Dossi, amb qui treballà, pintà el Sant Sebastià del Museo Nazionale de Nàpols

Deixeble de Rafael, participà en la decoració de les Loggie del Vaticà i féu paisatges i imitacions en grisalla de relleus clàssics Anà a Messina 1527, on pintà, entre altres, El Camí del Calvari 1543, Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, que mostra la seva afecció al corrent manierista de to dramàtic

Deixeble dels Carracci Decorà a Roma el Palazzo Farnese 1602, el Palazzo Mattei 1615 i la cúpula de Sant'Adrea della Valle 1625-27 A la catedral de Nàpols féu el Paradís de la capella de San Gennaro 1643 La seva pintura té un gran domini de la perspectiva i dels escorços violents

Fou deixeble de GPars Exposà per primera vegada a la Free Society de Londres, el 1762 Viatjà per França, Suïssa i Itàlia, on féu nombrosos apunts per a quadres posteriors Convent de Sant Eusebi, prop de Nàpols Victoria and Albert Museum, Londres Tornà a Anglaterra i es dedicà a pintar diversos indrets, principalment de Galles

Aconseguí una certa anomenada com a retratista i fou convidada a la cort de Felip II de Castella 1559, on fou influïda per l’escola espanyola Exercí influència sobre Anton van Dyck, que la conegué A la seva vellesa quedà cega Hi ha obres seves als museus de Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric, Viena, etc

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

Habità a Roma i a Nàpols ~1625 i es formà sota la influència de GReni i Il Domenichino En tornar a la península Ibèrica, treballà a Madrid en el cercle de la cort, i vers el 1635 s’installà a Saragossa Cal destacar, entre les seves pintures, Santa Caterina Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa Com a teòric, escriví Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura obra publicada el 1852

Fou deixeble d’ARamsay, amb qui collaborà en els retrats oficials de Jordi III i de la Reina Carlota Es dedicà, però, preferentment, a l’estudi dels animals i del paisatge, gèneres en els quals obtingué èxits importants Cacera de la guineu aquarella i Paisatge Victoria and Albert Museum, Londres Treballà també amb Barker en les vistes panoràmiques de Roma, Nàpols, Florència, París, Gibraltar, etc Membre de la Royal Academy el 1812

Format amb el seu pare Arcangelo i influït per FBarocci, l’obra del qual conegué a Roma, treballà a Florència, Pisa, Perusa i principalment a Siena frescs a l’església del Santo Spirito i a la catedral 1608-11 La seva producció, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un cert to gràvid i malenconiós i per un adotzenament formal Mare de Déu amb l’Infant Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols

Format a Parma dins la tradició manierista d’Il Correggio, féu un viatge a Bolonya, on entrà en contacte amb els Carracci, dels quals aprengué un fluid linearisme i un sentit més ponderat de la composició Les Tres Maries davant el Sepulcre Enterrament de Crist ambdues a la Galleria Nazionale, Parma, característiques que, juntament amb la interpretació del luminisme d’Il Caravaggio amb colors vivaços però esfumats, defineixen el seu estil L’Almoina , Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols