Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Kurt Seligmann
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista suís naturalitzat nord-americà.
La seva pintura oscilla entre el surrealisme i l’abstracció, amb una clara influència del dadaisme Molt interessat per l’ocultisme, escriví l’obra The Mirror of Magic 1948 La seva última exposició a Nova York presentava efígies de Polifem, Leda, l’Esfinx, el Minotaure, contraposades als regnes vegetals i minerals Involució 1959, El rei 1960 Com a gravador illustrà Vagabondages héraldiques de PCourthion, Protuberances cardiaques d’AJakovski i Flaques de JPCollat
Vicent Victòria i Gastaldo
Pintura
Pintor.
Fill d’un comerciant italià, estudià amb Carlo Maratta a Roma Estudià també gramàtica, teologia i filosofia Fou pintor de Cosme III de Toscana, i, de nou a València, esdevingué canonge de Xàtiva Pintà frescs a la catedral i a altres esglésies de València Escriví una Historia pictórica
Pasqual Bailon Savall
Pintura
Pintor.
Ciutadà de Barcelona, és documentat des del 1678 Entre altres obres és autor de diverses pintures per a la capella de Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de la catedral de Barcelona 1688 i per a la capella de Sant Benet del monestir de Sant Cugat del Vallès 1688-92, que deixà inacabada Sembla que Antoni Viladomat fou deixeble seu El seu fill Joan Savall i Mallacs Barcelona 1680 - 1743 ingressà al collegi de pintors 1692 i en fou cònsol primer
Jordi Maragall i Mira
Pintura
Pintor.
Fill de Jordi Maragall i Noble Es formà amb Ramon Rogent, i a partir d’ell la seva pintura tingué com a referents l’obra de Matisse, Rouault o els expressionistes germànics, i evolucionà alternant moments de predomini dels valors constructius amb d’altres d’un expressionisme més apassionat, palès especialment en l’ús del color També conreà la pintura mural mural de la seu de l’editorial Ariel, 1958
Francesc Folc i Cardona
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles Fou especialment actiu entre el 1752 i el 1792 El 1787 fou fet director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia Sobresortí com a retratista retrats del comte de Floridablanca, de Baltasar Lapuente, del marquès de Cogolludo, etc Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella Múrcia
Carl-Philipp Fohr

Carl-Philipp Fohr Les cascades de Tívoli (1817)
Pintura
Pintor romàntic alemany.
Anà a Roma, on conegué la pintura dels natzarens, en la segona generació dels quals pot ésser inclòs Paisatgista, s’estimava més l’estudi directe de la natura que no l’obra pensada Els seus paisatges inclouen molt poc la figura humana Castell al cim d’una muntanya, Paisatge pintoresc
Joan Fluvià i Mas
Pintura
Pintor.
Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves , i fou decisiu en la seva formació el mestratge que exercí sobre seu Raoul Dufy el 1945, a París Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig El 1960 participà a la biennal de Venècia La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria
André Llhote
Pintura
Pintor i crític d’art.
S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles a la “Nouvelle Revue Française” i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard
Stanislas Lépine
Pintura
Pintor francès.
Paisatgista, deixeble de CCorot Fou, amb FBoudin, un dels seus predecessors de l’impresionisme, amb els seus paisatges de les ribes del Sena, on domina la gamma dels grisos El port de Caen Musée du Louvre, París
Joan Figuera
Pintura
Pintor.
Residí a Càller, on es casà Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí 1455, que féu en collaboració amb Rafael Tomàs, i la predella de Sant Lucífer Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume Se'l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina