Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
André Masson
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant francès.
En una primera etapa conreà el cubisme 1922 Arran de la seva primera pintura simbòlica Els quatre elements 1923-34, collecció particular, París entrà en el surrealisme 1923-29 Pintà grups d’obres sobre el mateix tema Combats d’animals i Matances 1931-33 Anà a la península Ibèrica 1934-36, on feu Insectes i illustrà la Tauromachie de M Leiris Feu estades a Tossa, on s’integrà al grup d’artistes que hi sojornà els anys trenta Refugiat als EUA 1941, exercí una gran influència sobre l’ action-paintin g Des del 1945 fou influït per l’abstracció i després per l’informalisme, del qual…
Mel Ramos
Pintura
Pintor nord-americà.
Format al Sacramento State College 1958, on exercí la docència del 1966 any que la institució rebé el nom de California State College al 1997, que n’esdevingué professor emèrit Des de l’inici de la dècada de 1970 combinà la residència a Califòrnia i a Horta de Sant Joan Terra Alta Exponent típic de l’ art pop , la seva obra se circumscriu pràcticament a nus femenins d’evident erotisme i clara inspiració en l’estètica publicitària Per aquest motiu la seva obra ha estat criticada per collectius feministes, que la consideren una apologia de l’anomenada “dona objecte” Exposà per…
Arnold Böcklin
Pintura
Pintor suís.
Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu…
Salvador Maiol
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Flaugier, a Llotja Barcelona Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona residí a Palma Mallorca, on féu deixebles El 1820 oferí a la diputació de Barcelona una allegoria de la Constitució del 1812 Des del curs 1824-25 fins a la seva mort exercí la direcció interina de la recentment creada classe de pintura a l’oli de Llotja Participà en l’Exposició de Llotja del 1826 amb un Jesucrist baixant de la Creu i Ball de boleres Conreà diversos gèneres —mitològic, bíblic, religiós, etc—, però excellí especialment en el costumisme satíric els seus olis Un cafè en Carnaval, A cal…
Joan Carles Panyó i Figaró
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una…
Jaume Amat de Palou i Pont
Pintura
Economia
Economista, pintor i comerciant.
Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics La seva obra pròpia és curta hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante 1789, escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’…
Manuel Cabré i Alsina
Pintura
Pintor.
Fill del també pintor Angel Cabré i Magriñà 1863-1940 Emigrà el 1896 a Veneçuela, amb el seu pare, que fundà del Centro Artístico de Caracas Deixeble dels professors Herrera Toro i Mauri, posteriorment formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes 1912 Residí a París 1920-30 i estudià a les acadèmies de pintura La Grande Chaumière i la Colarossi En tornar a Caracas exposà obres de la seva etapa francesa Exercí com a director a l’Academia de Bellas Artes de Caracas 1941-46 i l’any següent, exposà al Salón Planchart Obtingué el premi de pintura del Salón de Arte…
Eduard Grenzner i Fellner
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
El seu pare, natural de Blottendorf Bohèmia, era representant de cristall i de porcellana a Barcelona Freqüentà Llotja 1850-57, on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans retrats dels seus pares, 1854 Barcelona, coll Grenzner-Martinell i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859 Anà a Cuba, on excellí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca…
Pere Nicolau Factor i Estanya
Pintura
Literatura
Cristianisme
Pintor i escriptor místic.
Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els…
Jesús Moncada i Estruga
Pintura
Literatura
Escriptor i pintor.
Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Anà a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura i treballà en feines editorials Publicà els volums de narracions Històries de la mà esquerra , premi Joan Santamaria 1971, i El cafè de la granota 1985 En elles recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga Mequinensa, temàtica amb la qual construí un món propi que es reflecteix en les seves obres més ambicioses, les novelles Camí de sirga 1988, premis Joan Crexells 1988, Crítica Serra d’Or 1989…