Resultats de la cerca

És considerat un dels més grans artistes, al costat dels quatre Wang, i s’associa sobretot amb la pintura de flors

Es llicencià el 1963 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, posteriorment integrada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, on es doctorà el 1987 Fou becat pel Collegi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot l’Horta, per la Direcció General de Belles Arts, per la Fundació Joan March i pel Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid, on el 1969 inicià les seves pràctiques amb ordinador Els anys 1975-77 residí als EUA, on aprofundí les seves investigacions sobre nous sistemes projectius i de representació al Center for Advanced Visual Studies del…

Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents viatges a…

Deixeble de Constant-Dufeux Corresponsal a la guerra d’Àfrica 1860, hi féu amistat amb Pedro Antonio de Alarcón, a qui illustrà el Diario de un testigo de la Guerra de África , i amb Marià Fortuny, sobre el qual publicà un interessant article necrològic a la revista L’Art de París 1875 i la biografia Fortuny 1886 Fou redactor en cap del Monde Illustré i conservador de les colleccions de Richard Wallace Publicà també, entre moltes altres obres de divulgació, Goya, sa vie, son oeuvre 1867

Llicenciat en dret a Salamanca Dedicat a la pintura des de molt jove Evolucionà des d’un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre base de fusta Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València 1965 Realitzà murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar

Després d’una primera etapa surrealista, la influència de Kandinskij l’orientà cap a la pintura abstracta Creà alguns grups d’avantguarda, com el Gutai 1954, a Osaka Hom ha relacionat una part de la seva obra amb el zen El 1967 guanyà el primer premi de la biennal de Tòquio

Es formà a l’Escola Municipal de Belles Arts de Vic i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona El 1938 s’installà a Brusselles i estudià a l’École Royale des Beaux-Arts de Brusselles Més tard s’installà a París, on fou deixeble d' André Lhote a l’Escola d’Art Modern El 1943 retornà a Catalunya, el mateix any féu la seva primera exposició a la Sala Comellas de la seva ciutat natal, i el 1944 a la sala Dalmau de Barcelona Residí també a Deià, Mallorca, des del 1947, i el 1951 s’installà a França definitivament Fou premiat a Biarritz, Niort i París, entre d’altres D’obra bàsicament paisatgística,…

Fill del retratista John Butler Yeats, de molt jove començà la feina artística fent de dibuixant i illustrador També, en una primera època, féu aquarelles amb temes de gitanos, camperols, etc, que recorden l’estil de Steinlen i que exposà a la Royal Academy de Londres Al començament del s XX canvià de tècnica i començà a pintar a l’oli Els seus quadres, així com el seu temperament, són romàntics i fogosos, amb una evident orientació expressionista De fet, alguns paisatges seus s’assemblen molt als de Kokoschka, el qual sentia una profunda admiració per ell

Alt funcionari de la cort imperial, és famós pels retrats de tretze emperadors actualment conservats en part —els sis primers són còpies— al Museum of Fines Arts de Boston També se sap que pintà temes budistes i taoistes per encàrrec imperial

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…