Resultats de la cerca
Es mostren 1124 resultats
Dante Gabriel Rossetti
© Birmingham Museums & Art Gallery
Pintura
Literatura anglesa
Pintor i poeta anglès.
Fill d’un refugiat polític italià Fou un dels fundadors de la Pre-Raphaelite Brotherhood En una primera etapa 1845-58 pintà aquarelles amb temes de Dant, Shakespeare, Bowning i del cicle del rei Artús L’única tela d’aquest moment és La infantesa de la Mare de Déu 1849, National Gallery, Londres El 1859 tornà a la pintura a l’oli Aviat s’apartà del prerafaelitisme, bé que conservà els temes medievals, perquè la realitat esdevingué en la seva obra lirisme decoratiu i perquè la seva preocupació essencial fou la figura femenina, com hom pot veure en els retrats de la seva esposa Elisabeth Siddal…
clarobscur
© Corel Professional Photos
Pintura
Estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de llum i ombra.
És sobretot una concepció òptica, que suggereix el relleu El mot fou emprat per primera vegada pel teòric francès Roger de Piles 1635-1709 en la traducció ampliada del llibre L’art de la pintura de Du Fresnoy Té dos vessants una nova perspectiva i un aspecte intellectual i moral seguit per les escoles tenebristes de la Contrareforma Partint del sfumato cinccentista es donà en el manierisme, i assolí la seva plenitud com a tècnica al llarg dels s XVII i XVIII
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
Constantin Terechkovitch
Pintura
Pintor rus establert a París (des del 1920), on es naturalitzà francès.
La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls
Onofre Alsamora
Pintura
Pintor, deixeble de l’Escola de Llotja a Barcelona, on residia l’any 1872.
En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España Hi ha alguns dibuixos i aquarelles seus potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona
Frederic-Armand Beltran i Massés
Pintura
Pintor cubà establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts.
El 1916 es traslladà a París Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia La seva pintura, d’un aristocratisme sensual i decadent, actualment poc estimada, assolí fama mundial Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys vint
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les expressions i…
Sal·lustià Asenjo i Arozarena
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor format a València, on feu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura
Lodewijk Alimbroot
Pintura
Pintor flamenc; documentat a València des del 1439, on fou l’introductor de l’estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau.
Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat —el tríptic de l' Encarnació Museo del Prado, Madrid i el Calvari de l’antiga collecció Bauzà Madrid— es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa Del seu fill Jordi Alimbroot documentat des del 1463 fins al 1474, també pintor, no resta cap obra d’atribució segura
Tito Cittadini i Podestà
Pintura
Pintor argentí actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada escola pollencina
.
Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina