Resultats de la cerca

Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços

El seu estil deriva del de Jaume Huguet i del de Bartolomé Bermejo en algunes obres segueix els gravats de l’alemany Martin Schongauer Entre altres obres cal remarcar el retaule de santa Caterina ~1490 de l’església de la Magdalena, a Osca

Seguí la tradició d’ACano, del qual fou deixeble, de Pde Mena i dels Mora En els seus quadres Esposalles de Santa Caterina i Coronació de Santa Rosalia catedral de Granada, d’un moderat barroquisme, es nota la influència de l’escola de Rubens

Fou deixeble d’ADürer Bon colorista i retratista Marcgravi Casimir de Brandenburg-Aubach, 1511, Alte Pinakothek, Munic, pintà nombrosos retaules, entre els quals cal esmentar el de LTucher , a Sankt Sebaldus de Nuremberg 1513, i els de Santa Caterina 1514 i Sant Joan 1516, a la Kósciól Mariaki de Cracòvia

Deixeble de Fontana, des del 1562 restà a Itàlia, on era conegut per Dionisio Fiammingo Treballà a Roma amb Sabatini i Vasari Fundà 1574 una acadèmia a Bolonya Estilísticament conjuminà les tradicions flamenques i el rafaelisme en un particular manierisme, com en La Mare de Déu i Sant Antoni Bolonya i Les noces de Santa Caterina Roma

Després d’un curt aprenentatge al costat del seu pare i de FSolimena, s’establí a Dresden, on gaudí d’una gran fama i rebé un gran nombre d’encàrrecs, principalment retrats, quadres d’altar i murals Més endavant es traslladà a Peterburg, on es convertí en el pintor de la cort de Caterina II, i fou professor de l’acadèmia d’aquella ciutat 1762

Seguidor de Vecchietta, treballà preferentment a Siena, on fins el 1475 pintà, associat amb Fdi Giorgio Martini El tema quasi únic de la seva producció, reunida en la major part a la Pinacoteca de Siena, és la Mare de Déu amb l’Infant Com a escultor féu un Sant Bernadí a Borgo a Mozzano i una Santa Caterina a l’oratori de la santa, a Siena

Habità a Roma i a Nàpols ~1625 i es formà sota la influència de GReni i Il Domenichino En tornar a la península Ibèrica, treballà a Madrid en el cercle de la cort, i vers el 1635 s’installà a Saragossa Cal destacar, entre les seves pintures, Santa Caterina Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa Com a teòric, escriví Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura obra publicada el 1852

A Barcelona, el 1511 pintà les portes de l’orgue de Santa Caterina, el 1513 dictaminà sobre l’obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar i el 1514 pintà una cortina per a la catedral El 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual feu la predella i les portes El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna