Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Charles Yriarte
Pintura
Pintor i crític d’art francès.
Deixeble de Constant-Dufeux Corresponsal a la guerra d’Àfrica 1860, hi féu amistat amb Pedro Antonio de Alarcón, a qui illustrà el Diario de un testigo de la Guerra de África , i amb Marià Fortuny, sobre el qual publicà un interessant article necrològic a la revista L’Art de París 1875 i la biografia Fortuny 1886 Fou redactor en cap del Monde Illustré i conservador de les colleccions de Richard Wallace Publicà també, entre moltes altres obres de divulgació, Goya, sa vie, son oeuvre 1867
Charles Camoin
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Format al taller de Gustave Moreau, fou posteriorment influït per Paul Cézanne Formà part del grup fauvista exposà al Salon d’Automne del 1905 a París La seva paleta cromàtica és de tonalitats essencialment suaus Voltà entorn d’una temàtica de nus, paisatges i escenes d’interior El Musée d’Art Moderne de París guarda diverses obres seves
Charles Gleyre
Pintura
Pintor suís.
Establert a París, fou professor de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i obrí un taller, on estudiaren ARenoir, CMonet, ASisley, JWhistler i FBazille El seu estil és molt convencional Obres Allegoria del Nil, Illusions perdudes ambdues del 1843, al Musée du Louvre i La nimfa Eco 1846
Charles Dufresne
Pintura
Pintor francès.
Com a conseqüència d’una estada de dos anys a Alger, incorporà a la seva pintura elements temàtics de caràcter exòtic la caça del lleó, el mercat d’esclaus Realitzà grans composicions sobre temes històrics i mítics La Descoberta d’Amèrica, Orfeu
Charles Natoire
Pintura
Pintor.
El 1751 fou nomenat director de l’Académie de France a Roma Cal destacar-ne els medallons del palau Soubise París, la cúpula de San Luigi dei Francesi Roma i els cartons amb la Història del Quixot per a la fàbrica de tapissos de Beauvais Ais de Provença
Charles Walch
Pintura
Pintor francès.
S'establí a París 1918, on fou amic de fauves i cubistes, que l’influïren Vers la maduresa aconseguí obres d’una gran intensitat poètica, on mostrà, amb colors brillants, la vida dels treballadors Durant la Segona Guerra Mundial defensà l’art d’avantguarda al Salon d’Automne, i féu el cartell de l’alliberament per a aquest saló després de la guerra
Charles Lock Eastlake
Art
Pintura
Pintor i historiador anglès de l’art.
Autor de quadres d’història, com Bonaparte a bord del Bellerophon 1815 Fou conservador de la National Gallery de Londres 1843-47 i president de la Royal Academy des del 1850
Charles-François Daubigny
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Fill i nebot de pintors, fou deixeble del seu pare, Edme Daubigny, i de Delaroche, i passà gairebé un any a Itàlia Es donà a conèixer el 1839 i féu amistat, el 1857, amb Corot, que l’influí Relacionat amb l' escola de Barbizon , el seu paisatge guanyà gradualment en preocupació per la llum, i a la seva darrera etapa s’apropà a l’impressionisme
Charles Le Brun
Pintura
Pintor francès.
Fundador de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture Protegit per Colbert i nomenat director dels Gobelins 1663 i primer pintor de Lluís XIV 1664, fou el veritable dictador del classicisme francès Conreà la pintura de cavallet, amb obres com La vinguda de l’Esperit Sant 1657, la sèrie de les quatre Batalles d’Alexandre i L’adoració dels pastors 1689, totes al Musée du Louvre Com a decorador treballà al Louvre i a Versalles Féu projectes per a arts industrials, i per als Gobelins pintà La història d’Alexandre
Charles de Lafosse
Pintura
Pintor francès.
Protegit per JHardouin-Mansart, projectà la decoració dels Invàlids, però només en féu la cúpula Sant Lluís lliurant la seva corona i la seva espasa a Crist , 1705 A Versalles decorà el Saló de Diana Sacrifici d’Ifigènia i el Saló d’Apollo L’albada La seva millor producció és la de petit format i dins la tècnica del clarobscur Moisès salvat de les aigües Musée du Louvre, París