Resultats de la cerca

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé…

Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu la taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable Corona el retaule un calvari, i el completen una predella amb quatre figures de sants, entre ells un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i…

Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí Hom conserva d’ell L’Epifania i La Circumcisió parròquia de Sant Llorenç des Cardassar i altres obres a esglésies, museus i colleccions de Palma, Manacor i sa Pobla

Autor d’una Epifania 1577, coll Torrella, una Adoració dels pastors església de la Sang, a Palma i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística

Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre

Deixeble i collaborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell Autor del retaule major de l’església de Borbotó València, hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió Museu de Belles Arts de València i una Epifania València

Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència

Probable deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare Pintor força esmentat però d’obra mal coneguda i delimitada Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig Hom li ha atribuït el Naixement, l' Epifania i dos sants del retaule major de Santa Maria de Morella, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València

Actiu al Regne de València i a Vic Osona, fou el continuador i el darrer exponent de la línia hispanoflamenca de Jacomart i sobretot de Joan Reixac Donà gran importància al paisatge com a fons, però la seva obra resta mancada d’originalitat, perquè és afecta a fórmules poc elaborades Ha estat conegut per mitjà de la taula de l' Epifania signada i datada, 1477 Pittsfield, EUA, Berkshire Museum

Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos