Resultats de la cerca

Iniciat a l’acadèmia d’Evarist Muñoz Es dedicà preferentment a la pintura de flors i natures mortes, però conreà el tema religiós Acadèmic de mèrit de Sant Carles, exercí els càrrecs de taxador de pintures de la ciutat de València i revisor de pintures del Sant Ofici La seva obra es distingeix per la sobrietat de composició i la justesa de qualitats Sobresurten la Pietat de l’església dels Sants Joans de València, la Mare de Déu amb el nen de l’església d’Alaquàs, el retaule de la Soledat, de l’església de Sant Agustí de València, i Paisatge del Telèmac , al Museu de Belles Arts de València

Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98

Publicà articles i novelles curtes, fundà la Revue comique 1849 i creà un taller de fotografia en el qual perfeccionà la tècnica fotogràfica inventada per JN Niepce i LJM Daguerre Realitzà la primera fotografia aèria des d’un baló 1858 i en proposà la utilització per a aixecaments topogràfics Interessat per l’aeronàutica féu construir el baló Le Géant 1863 Publicà Les Mémories de “Le Géant” 1864, Les ballons en 1870 1871, Quand j'étais photographe 1900, etc Es relacionà amb els pintors impressionistes, als quals cedí el seu estudi del boulevard des Capucines per a la primera exposició del grup

Format a Màlaga i a Madrid, s’ha establert a Barcelona, on ha estat professor a Llotja Fa una pintura realista, de factura hàbil i vibrant, centrada preferentment en el tema femení S'ha consagrat com a retratista, tot adoptant un estil elegant, respectuós amb les convencions del gènere

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III

Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la de MHugué

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu…

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924 Hom el considera un continuador del paisatgisme de l’escola d’Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot , la medalla Masriera d’argent Conreà també el pessebrisme

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Fou distingit a salons de Barcelona, Madrid i Berlín Formà part —presentat per Eduard Aunós— de l’orsià Tercer Salón de los Once de Madrid 1945 Fou un dels conreadors més coneguts de la natura morta acadèmica, durant els anys trenta i quaranta

Deixeble de Llotja i de Fèlix Mestres Participà en la Cinquena Exposició Internacional de Barcelona 1907 El 1913 exposà al Faianç Català, de Barcelona Especialitzat en temes religiosos, pintà a la catedral de Barcelona i a Santa Maria del Mar La seva obra L’orgue de la parròquia 1915 es conserva a Maricel Fou secretari d’ambaixada a Sofia Bulgària El seu pare, Manuel Llopis , llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic