Resultats de la cerca

Estudià a Budapest i, entre el 1930 i el 1934, a París Des del 1934 treballà a Hongria Els seus quadres, dibuixos i collages estan construïts d’objectes i figures de la vida camperola i del culte, i alien motius d’origen hongarès, serbi i jueu L’apropament de la guerra l’impellí a la representació de visions cada vegada més pessimistes i truculentes És el màxim representant del surrealisme a Hongria, que encara actualment hi exerceix una gran influència Entre les seves obres es destaquen Crucifix sobre les teulades i Autoretrat amb icona

Retratista a la cort de Margarida d’Àustria i de Maria d’Hongria Fou influït colorísticament pels renaixentistes italians i per l’estil de Rafael i Dürer Hom destaca especialment el seu Judici Final actualment al museu d’Anvers, dins la línia tardana de Miquel Àngel

Visqué llargament a París com a artista de renom, però no pogué integrar-se en cap de les tendències renovadores de la pintura moderna Pintava escenes de la vida popular i historicoliteràries, on reflectia les lluites nacionalistes dels hongaresos els anys 1848 i 1849 Mostrà unes grans qualitats colorístiques, especialment en els esbossos

Buscà amb obsessió de megalòman el “motiu suprem”, emprant un llenguatge formal enginyós i personal Als seus quadres, caracteritzats per un univers màgic de colors, es barregen la força sobirana del creador de símbols, la tensió interna i els trets onírics De la seva obra cal citar l' Autoretrat, Passeig amb cotxe per l’Atenes illuminada per la lluna nova, Baalbek i Cedre solitari

Format a l’acadèmia de Viena, d’on després fou professor Influït per Giambattista Pittoni, pintà dins un estil rococó caracteritzat per un sfumato vibrant que dóna un aire eteri a les seves grans composicions La seva llibertat de concepte anuncia Goya Bàsicament muralista, treballà a Àustria, Bohèmia, Moràvia i Hongria, en grans decoracions, normalment encara avui in situ El Barockmuseum de Viena conserva esbossos seus

Estudià a Munic A París fou deixeble de MMunkácsy, i hi establí amistat personal amb AMaillol i el grup dels Nabís Des del 1902 visqué a Hongria Els quadres de la seva etapa madura, pintats principalment al pastel, representen un estil personal d’alta qualitat, desenvolupat sobre la base de la secessió i el postimpressionisme decoratiu Jardí amb figures, Interior parisenc, El senyor Piacsek amb pipes , etc

Format al taller de LGhiberti, conreà l’estil gòtic internacional Mare de Déu amb l’Infant, 1423 Kunsthalle, Bremen i fou alhora un dels renovadors de la pintura florentina quant a la representació naturalista de l’espai i la llum Mare de Déu amb l’Infant i Santa Anna , 1424 Galleria degli Uffizi, Florència Començà els frescs de la capella Brancacci església del Carmine, Florència, la continuació dels quals deixà a la responsabilitat de Masaccio, a causa d’un viatge a Hongria 1425 Vers el 1430 anà a Roma, on decorà la capella de Santa Caterina a la basílica de San Clemente,…

Participà en la revolució del 1919 Descriví especialment la vida de les classes baixes, amb propensió als experiments d’estil expressionista i amb una clara actitud de reivindicació social Entre el 1947 i el 1956 no pogué publicar res, per la seva tendència formalista De la seva obra es destaquen Angyalföld 1928 i Egy ember élete ‘Vida d’un home’, 1927-35 Com a pintor, fou un representant destacat del constructivisme

Entre el 1864 i el 1870 estudià a Munic Malgrat no conèixer els intents de la pintura plein air francesa, el preocupà la representació pictòrica de l’aire lliure, de la llum solar i de la figura humana collocada en el paisatge El 1872 pintà la seva obra principal, Forada de maig , composició perfecta dintre dels cànons del plein air , que no aconseguí cap ressò El públic, la crítica oficial i els pintors joves només el valoraren des del final del s XIX

Possiblement visqué en terres valencianes fins el 1510 d’aquest període, en què fou influït per l’italianisme de Ferran Yáñez i Ferran Llanos, daten probablement les taules de Sant Andreu capella del Miracle, València El 1510 era a Barcelona, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral 1519 amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d’Or presidida per Carles V En el període 1519-21 pintà a Girona el retaule de l’església de Sant Feliu, iniciat per Perris de Fontaynes, i el de Santa Úrsula per a la catedral traslladat més tard a les…