Resultats de la cerca

Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes

Fill d’un magatzemista de merceria Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja 1894-95 Formà part de la Colla del Safrà A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda ~1894-96 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició collectiva d’Els Quatre Gats 1897 Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma 1899 Al final del mateix any s’…

Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Conegut simplement com a Tarrassó Es formà a Llotja Barcelona Paisatgista fogós i colorista violent, hom el comparà a Joaquim Mir Com ell, pintà molt a Mallorca

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou deixeble de Joan Vila i, posteriorment 1934, de Joaquim Mir Treballà a l'Ateneu Barcelonès 1939-89 Com a pintor es dedicà especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet

Conreà els temes folklòrics i històrics dins un estil decorativista i s’adherí al grup Mir Iskusstva Com a escenògraf collaborà amb els ballets de Diaghilev i féu les decoracions per a la Consagració de la Primavera 1913 El 1920 es traslladà als EUA

Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Rusiñol i de Mir

Conreà el retrat i el paisatge Se situa entre el realisme dels peredvižniki o pintors ambulants i l’art modern Utilitzà la tècnica impressionista Sota la influència dels retrospectivistes del grup Mir Iskusstva creà una sèrie de composicions pictòriques Influí considerablement la generació següent, i és considerat fundador del realisme rus modern