Resultats de la cerca

Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles Autor de la Nativitat , la Presentació , la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla 1624-26 El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc Hom li ha atribuït obres al Museu de Belles Arts de València tingudes com de Francesc Ribalta alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar , etc

De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua 1494, catedral de València i una Pietat del Museu de Belles Arts de València, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell L’obra que li dóna el nom és el retaule del Judici Final 1512, València, Museu de Belles Arts, fet per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli, retaule que té unes certes semblances amb obres de Hiëronymus Bosch

Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Féu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617…

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi…