Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Emilio Praga
Literatura italiana
Pintura
Poeta i pintor italià.
Pertangué al grup d’artistes i de literats “maleïts” que constituïren la scapigliatura milanesa En les seves poesies Tavolozza , 1862 Penombre , 1864 Fiabe e leggende , 1867 palesa la influència de Baudelaire També deixà incompleta l’obra narrativa Le memorie del presbiterio , que fou acabada per R Sachetti
Josef Mánes
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador txec.
És considerat el cap de la nova escola de pintura i dibuix txeca, que alliberà de la influència alemanya Des d’una concepció romàntica passà a un realisme líric i nacionalista, especialment en els seus paisatges Conreà també la pintura de gènere i el retrat Josefina Nǎrodní Muzeum, Praga
Karel Škréta
Pintura
Pintor txec.
Actiu a Itàlia entre el 1620 i el 1638, on conegué la pintura veneciana, bolonyesa, florentina i romana En tornar a Praga sintetitzà els seus coneixements sensualisme dinàmic, concepció constructiva, gairebé classicitzant, de la composició i un realisme auster i caravaggesc, tot això és evident en el Sant Carles Borromeu , del 1647 Fou introductor del caravaggisme a Bohèmia Són importants els seus retrats collectius La família Miseroni
Václav Vavřinec Reiner
Pintura
Pintor txec.
Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz
Antonín Slavíček
Pintura
Pintor txec.
Introductor de l’impressionisme a Bohèmia Creà un nou tipus de paisatge txec, prenent com a model una de les regions més pobres i interpretant-lo amb tècnica impressionista, malgrat no conèixer l’art que es feia a París fins el 1907 Les seves vistes de camps pobres són de factura rica, de lleugers tocs de pinzell, a voltes aïllats, que sovint deixen entreveure o transparentar el llenç Se suïcidà després d’un infart
Marie Toyen
Pintura
Nom amb què és coneguda Maria Čermínová, pintora txeca.
Membre del grup Devetsil des del 1923, anà a París el 1925, on, juntament amb el seu company Jindřich Štyrský, creà la tendència pictòrica anomenada artificialisme Exercí una forta i directa influència sobre la pintura txeca en enviar cada any obres seves a exposicions de Praga El 1934 participà en la fundació del grup dels surrealistes de Txecoslovàquia El 1946 fixà definitivament la residència a París, on, juntament amb André Breton, continua partidària del surrealisme
Hans von Aachen
Pintura
Pintor manierista alemany.
Estudià a Florència i a Venècia i passà a treballar a Praga, on fou pintor de cambra de l’emperador Rodolf II Pintà temes mitològics i allegòrics i sobresortí en el retrat
Adolf Kosárek
Pintura
Pintor txec.
La seva obra representa un pas radical del Romanticisme al realisme Copsà el caràcter del paisatge txec, interpretat amb poesia i encant, basant-se sempre en una anàlisi penetrant de la natura Obres principals Paisatge txec i Noces de camperols Národní Galerie, Praga
Bartholomäus Spranger
Pintura
Pintor flamenc.
La seva formació es desenvolupà a França i a Itàlia, inserint-se dins el corrent manierista de Fontainebleau Il Correggio i Il Parmigianino influïren el seu art Treballà a Viena i a Praga Conreà els temes mitològics, històrics i religiosos a la manera italiana El Kunsthistorisches Museum de Viena té una bona mostra de la seva producció
Alphons Maria Mucha
Pintura
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintor, cartellista i decorador txec.
Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga