Resultats de la cerca

Inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Tenerife A vint anys s’installà a Madrid, on conegué el seu mestre DVázquez Díaz L’any 1960 viatjà a Bèlgica i Holanda amb una beca de la Fundación Juan March Participà a la Biennal de Venècia 1963 Reconegut amb el Premio Nacional d’arts plàstiques del ministeri de cultura 1998, el 2005 presentà la seva primera exposició retrospectiva a l’IVAM de València El mateix any rebé el Premio Canarias de belles arts L’artista ha recollit, des dels seus inicis, la influència de la transició tràgica barroca i de les pràctiques de meditació…

La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats

Estudià enginyeria i belles arts Es relacionà amb el Cercle Maillol Durant una etapa inicial també realitzà gravats primer premi de La Rosa Vera, 1951 i illustracions per a llibres de bibliòfil El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi Són característics els seus paisatges especialment els de Cadaqués i d’Eivissa de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el…

Fill d’un advocat Originari familiarment de Bordils Gironès, hi sojornà sovint Dibuixant vocacional, el 1924 publicà illustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent illustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J Rodríguez Grahit Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A Galí, al FAD i al Cercle Artístic Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà…

Autodidacte Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat L’any 1934 exposà a Barcelona El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus Les coses benignes , de Ruyra, Arcàdia sense mite , de R Benet, i 20 tannkas , de Carles Riba Perfeccionà els coneixements de gravat i illustrà Tristeta , d’Emili Vilanova 1947 Dos anys després, ajudat per Víctor M d’Imbert, llançà la Collecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans…

Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza 1940 i de l’escola de Llotja 1942, el 1946 es presentà a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on exposà sovint sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés Participà en els Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera, i el 1954, l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz Viatjà becat per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra 1954 i participà als Salons de Maig de Barcelona Exposà individualment sovint a Madrid, i a París 1962, Palma 1962, Bilbao 1966, València 1967, Illinois 1967, etc Obtingué una beca March el 1965 i el…