Resultats de la cerca

Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Rusiñol i de Mir

Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908 Participà en nombroses exposicions collectives, i en feu diverses d’individuals a Barcelona Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció

Fonamentà el seu academicisme en l’harmonització suau dels tons i en l’elegància convencional de les formes Sobresortí com a retratista de l’aristocràcia i de la cort imperial Retrat d’Alfred Bruyas 1840, Autoretrat 1852, Retrat de Napoleó III 1865, pintures allegòriques de l’Hôtel Pereire, Fedra 1880

Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls

Es formà a Llotja 1949-56 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1956-59 de Barcelona Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets Formà grup amb els pintors Maas i Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics

Fou influït per Courbet, pel tenebrisme de Josep de Ribera, i també per l’orientalisme Profusament guardonat i defensor acèrrim de l’academicisme oficial, impedí que l’Estat francès acceptés el llegat de l’obra de Toulouse-Lautrec El Musée National Bonnat, de Baiona, es nodrí de la seva collecció particular

Seguidor de Giotto, fou un dels representants de l’academicisme eclèctic florentí Les seves obres mostren elements giottescs, sienesos i del gòtic internacional i, alhora, una accentuació del caràcter popular frescs a la sagristia de l’església de San Miniato, Florència, al Camposanto de Pisa 1391-92 i al Palazzo Publico de Siena 1407

Acreditat a vint-i-cinc anys amb La Madonna de Cimabue , transportada processionalment pels carrers de Florència, inicià una carrera fulgurant, que li reportà diversos honors Prototip de l’academicisme anglès, però influït pel prerafaelitisme, reflectí temes clàssics amb ampullosa concepció i pinzellada minuciosa Féu de la seva Leighton House, a Kensington, una sumptuosa i exòtica residència És conegut com a lord Leighton

Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma

Documentat a Roma el 1551, treballà amb TZuccari i aviat excellí com a retratista L’any 1565 tornà a Bolonya, on dirigí una escola molt important i executà obres com la Mare de Déu amb l’Infant i sants 1565, església de Sant Giacomo Maggiore, Presentació al Temple 1583, Pinacoteca Nazionale, Bolonya, que mostren la coexistència d’un academicisme romà al costat d’elements naturalistes, característiques que representen un antecedent de la reforma dels Carracci