Resultats de la cerca

Format segurament al taller dels germans Serra, s’independitzà el 1394 i desenvolupà, fins el 1432, una activitat pictòrica que evolucionà des de l’estil dels Serra, l’italogòtic, fins al de Borrassà, el gòtic internacional Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme Obra seva documentada és el retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa 1406 Hom li atribueix, entre altres obres, el retaule de Sant Martí Sarroca , la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics Museu…

El 1519 contractà, juntament amb Antoni Norri, un retaule dedicat a santa Helena catedral de Girona, una de les obres més representatives de la pintura renaixentista catalana, acabada el 1521, que palesa un cert coneixement de l’art derivat de Leonardo El 1519 també contractà el retaule de Flaçà perdut, amb el pintor Gabriel Pou

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna

És autor de la collecció de retrats de comtes i reis catalans 1587-88, d’escàs valor artístic, feta per decorar la sala del consistori de la diputació del general La major part de la collecció és exposada al Museu Militar de Barcelona

Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III

El 1549 pintà el retaule de Sant Miquel de Ribesaltes

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat

Treballà per a Federico de Montefeltro El seu estil, encara gòtic, s’humanitza amb el contacte dels renaixentistes italians Moltes obres que hom li atribuïa han estat traslladades al catàleg de Pedro Berruguete Excelleix la seva composició El sopar dels apòstols palau d’Urbino

Rep aquest nom pel fet que són d’ell les taules conservades a l’església dels augustinians de Třeboň En la seva obra és notable el sentit sintètic de l’estructura del quadre, així com el modelatge de les formes i la vivacitat del color, que fan perdre pesantor a les figures La seva producció es pot considerar ja dins les coordenades de l’estil francoflamenc Influí en la creació de l’anomenat “bell estil”

Fill del pintor Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 És autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós, dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats tots tres a Barcelona Un dels certàmens immaculistes, se celebrà pels volts del 1580, i els altres dos certàmens se…