Resultats de la cerca
Es mostren 1466 resultats
pintura al tremp
Pintura
Nom genèric que hom aplica a les pastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes per una trempa i un pigment.
Hom sol distingir cada tremp segons la trempa utilitzada tremp d’ou, de cola, de plàstic, de caseïna, etc La pintura al tremp de goma és anomenada aiguada o guaix
Yaḥyà ibn Maḥmud al-Wāsiṭī
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador musulmà.
Creador de l’anomenada escola de Bagdad síntesi de l’art xinès, paleocristià i persa, conjuminà magistralment el realisme amb el simbolisme Són famoses les 96 illustracions dels māqāmāt d’al-Ḥarīrī 1237 i les 99 del poema èpic Sāhnāmeh de Firdawsī
Mestre de Sixena
Detall de les pintures del monestir de Sixena, obra del mestre de Sixena i conservades al MNAC
© Museu Nacional d'Art de Catalunya
Pintura
Nom amb què és conegut l’autor de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena, avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, efectuades cap al 1234.
Avui en gran part desaparegudes, les pintures representen, als arcs diafragmàtics, escenes de l’Antic Testament, i a l’intradós, els antecessors de Jesús Als murs figuraven escenes del Nou Testament Sens dubte és el millor conjunt de pintura romànica a la península Ibèrica, i el seu autor és arrelat dins el corrent bizantí que al voltant del 1200 s’estengué per tot l’occident europeu, des d’Anglaterra fins als Països Catalans, i que relaciona les pintures de Sixena amb parallels britànics, com la Bíblia de la catedral de Winchester Els frescos es perderen quasi tots el 1936, quan…
Salvador Aulèstia i Vàzquez
Sideroploide , escultura de Salvador Aulèstia al port de Barcelona
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
La seva obra mostra un sentit teúrgic manifestat per un expressionisme plàstic amb fluctuacions de tendència abstracta Participà en el primer Saló d’Octubre 1948 de Barcelona, i exposà periòdicament i en un àmbit internacional Destaquen particularment d’entre les escultures el Sideroploide 1960-63, monumental construcció de làmines de ferro soldades, situat al port de Barcelona, i la sèrie d’escultures-mobles 1965
Mestre de la Seu d’Urgell
Sant Jeroni penitent (cap al 1495)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor anònim de les acaballes del segle XV, autor de les teles de l’orgue de la Seu d’Urgell i del retaule de Sant Jeroni a Puigcerdà, avui al Museu d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament hom ha…
Manuel Cusí i Ferret
Dona al costat de l’estufa (1896), de Manuel Cusí i Ferret
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fou deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona i, a París, de Léon Bonnat Retratista correcte Josep Coroleu , a l’Ateneu Barcelonès Joan Mañé i Flaquer , a la Galeria de Catalans Illustres Francesc Romaní i Puigdengoles, al Foment del Treball Nacional i pintor d’escenes de gènere i dels costums burgesos Museu d’Art Modern de Barcelona, continuà la tradició de Romà Ribera, Francesc Masriera, etc
Josep Tapiró i Baró
Josep Tapiró i Baró (1913) en una fotografia publicada al diari El Porvenir
Pintura
Pintor.
Íntim amic de Marià Fortuny —a qui en certa ocasió salvà la vida—, tingué un gairebé idèntic parallelisme amb la carrera d’ell Fou deixeble de DSoberano a Reus i anà a Barcelona el 1852, on fou deixeble de VRodés i CLorenzale Estudià també amb Fde Madrazo a Madrid, on exposà L’amor i el joc a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1867 i hi guanyà una tercera medalla Exposà també a Barcelona l’obra Dant i Virgili als inferns Museu d’Art Modern de Barcelona, que fou adquirida per la diputació Anà a Roma, on residí i hi exposà, i des d’allà féu viatges al Marroc, el 1871 amb Fortuny…
Mestre de Pedret
Absis de Santa Maria d’Àneu (finals segle XI), atribuït al Mestre de Pedret
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a l’hipotètic autor d’una sèrie de pintures romàniques de característiques similars al Pirineu català, i que els darrers estudis historiogràfics identifiquen amb un taller o cercle d’artistes.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la…
Joaquim Vancells i Vieta
Garbes amb la ciutat al fons (1920), oli sobre tela de Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es…
Pietro Berretini
Detall del fresc al saló de Venus (1641-42), de Pietro da Cortona (Galeria Palatine, Florència)
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, anomenat també Pietro da Cortona.
La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata…