Resultats de la cerca

En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877 i 1882, fou l’únic impressionista que el públic no…

Després d’haver estudiat arquitectura a l’École des Beaux-Arts de París, el 1935 esdevingué deixeble de R Bissière a l’Académie Ranson Contribuí especialment a introduir l’art abstracte en els cercles eclesiàstics Les seves obres, impregnades d’una atmosfera mística, es caracteritzen per la força del colorit És conegut sobretot pels seus vitralls destinats a esglésies i pels seus tapissos de tema religiós

Es formà a l’acadèmia de Düsseldorf El 1840 féu el projecte per a la decoració de la Sala de la Coronació del Palau Comunal d’Aquisgrà, gran cicle de frescs sobre Carlemany, que acabà IKehren Gran dibuixant, el 1849 publicà una sèrie de xilografies Dansa dels morts seguint la tradició de Dürer

Fou un dels membres més importants de l’escola de pintura realista belga Viatjà molt per Europa, i fou fortament influït per l’obra i les idees de GCourbet Fou un dels membres fundadors de la Société Libre des Beaux Arts, a Brusselles 1868 Conreà especialment el paisatge La desembocadura de l’Escalda, Les pastures a Flandes, Cavalls a les pastures

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen

Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans

Estudià a l’École des Beaux-Arts de París, on fou alumne de Gérome, Bonnat i Harpignies Intervingué en la decoració de l’Ajuntament i el Petit Palais de París Pintà retrats, paisatges, escenes militars, de gènere, marines, i especialment temes socials Vaga dels minaires Musée des Beaux-Arts, Valenciennes

Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà Seguí en principi un realisme sec El nàufrag , 1918, propi de l’estètica típica del grup, però molt aviat derivà, a partir de la influència de Cézanne i orientat per Josep Dalmau, cap al cubisme Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer allà tingué molt contacte amb el…

Estudià belles arts a Llotja Barcelona Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert Pintà amb una especial atenció temes i escenes algerines Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921 Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb la barcelonina i l’eivissenca El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona Pintà moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959