Resultats de la cerca

Es formà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, on s’apropà a la generació del 27 i a l’òrbita surrealista espanyola El 1927 formà part de la denominada Primera Escuela de Vallecas, amb Alberto Sánchez, Benjamín Palencia i Luis Castellanos A partir d’una exposició, l’any 1928, començà a ser coneguda per les seves obres més enllà de la seva condició femenina Inicialment es mogué en una línia propera a la nova objectivitat o al realisme màgic, en la qual destaquen les sèries Verbenas i Estampas El 1932 s’installà a París, on conegué René Magritte, Max Ernst, Joan Miró,…

El 1866 guanyà el premi de Roma i anà pensionat a la villa Mèdici Anà a la península Ibèrica 1867 i 1869-70, on estudià sobretot Velázquez i Goya També anà al Marroc La influència d’aquests viatges fou decisiva s’orientà cap al realisme i es convertí en un gran colorista Retrat del general Prim Musée du Louvre Salomé Metropolitan Museum of Art, Nova York Morí a la guerra Francoprussiana

Pintà amb gran renom a París i altres llocs de França Anà a Barcelona i pintà amb Cambon els decorats per a la inauguració del Liceu 1847 Féu tot un repertori de decorats per al mateix teatre 1850 i anà a Madrid a pintar al Teatro Real Féu els decorats per a la tragèdia Saúl i, per encàrrec d’Isabel II, féu uns quaranta decorats que passaren al Conservatorio de Música y Declamación, i foren destruïts en l’incendi del 1867 Per al Teatro Real féu el teló de boca En collaboració amb Cambon féu els decorats per a Ana Bolena i per a El Diablo enamorado 1851

Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Sevilla collaborà en la construcció del cadafal de Felip II 1598 i en les obres Resurrecció església de Santa Ana, Sevilla, Mort de Sant Hermenegild i escenes de la Vida de sant Pere Nolasc Museo de Bellas Artes, Sevilla El 1603 anà a Mèxic, on deixà algunes obres Sant Miquel , Academia de San Carlos, Mèxic

Anà a París 1925, on estudià amb FLéger a l’Académie Ranson, bé que fins el 1928 no conreà professionalment la pintura Durant la Segona Guerra Mundial anà a l’Amèrica Llatina, on a l’illa d’El Gobernador realitzà un mural per a l’ajuntament 1946 Conreà la pintura abstracta 1932-47, bé que posteriorment tornà a un cert figurativisme El delta 1961

A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra

El 1616 anà a Itàlia, residí uns quants anys a Florència i Roma i passà també per Venècia i Milà El 1634 anà a París, on Richelieu el nomenà pintor del rei Poca cosa resta de la seva obra de tipus oficial Clèlia passant el Tíber amb les seves companyes castell de Fontainebleau Entre els quadres de tema religiós destaquen el Baptisme de Crist església de Saint-Louis-en-l’Isle, París i Jesús entre els doctors església de Les Andelys, Alta Normandia

Anà a Barcelona, on fou protegit per l’arxipreste Francesc Puig i Esteve El 1881 fou deixeble d’Agustí Rigalt a Llotja Anà becat a Madrid, on fou deixeble de Madrazo 1889, i a Roma 1891, on estigué en contacte amb Enric Serra Passà més tard per París Fou bon dibuixant i excellí en la decoració, especialment la religiosa, a Vic, Sant Hilari, Barcelona, Figueres, etc Es conserven obres seves a la capella del Sagrament de Banyuls de la Marenda, l’arc del Sagrament a Taradell, el retaule de Santa Tereseta del Carme de Vic, entre altres obres És autor de gran part dels retrats de la Galeria de…

Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova  i Corpus de Sang 1907, pintures que han esdevingut…

Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes centrada en una…