Resultats de la cerca

Germana del crític d’art Rafael Santos , cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti A divuit anys pintà El món , considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia , La terra o un colpidor Autorretrat El 1931…

Actius en aquesta ciutat des del 1629, ingressaren a l’Académie Royale de Peinture el 1648 Hom destaca per damunt dels altres Louis Le Nain 1593-1648 el seu estil s’apropa a un caravaggisme tamisat per una frivolitat conceptual propera a la de les bambotxades formalment hom pot parlar d’un cert encarcarament i estaticisme De manera pictòrica més basta —bé que dins la mateixa línia ideològica— s’insereix l’obra d' Antoine Le Nain 1588-1648 Mathieu Le Nain 1607-77 conreà la pintura de gènere i el retrat Les importants concomitàncies estilístiques existents entre ells han estat un gran obstacle…

Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres

Hom li atribueix els retaules de la Mare de Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica

Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma ~1701-18 És autor d’escenes de les vides de Santa Úrsula i de Sant Nicolau i del Sant Josep entre àngels i el Purgatori de l’església de Sant Joan Baptista de Valls Treballà a diverses poblacions de la comarca Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari

Després d’assimilar els moviments d’avantguarda s’orientà cap al realisme Anà a Itàlia per estudiar els pintors antics, especialment Il Caravaggio El 1926 participà en l’escola de Montparnasse, però retornà a Itàlia Conreà un realisme fotogràfic de colors molt vius i un dibuix molt rigorós Féu algunes composicions de gran format Els dos àngels , Natura morta amb mirall És autor de l’autobiografia La mia avventura 1963

Fill d’Emili Grau i Sala i d’Àngels Santos i Torroella, es formà a Barcelona La seva obra, d’un lleu expressionisme, seriós de color, és feta amb un gran coneixement de dibuix i de tècniques diverses Treballa tant l’oli com el dibuix, les aquarelles, el pastel i la terrissa Ha exposat a Barcelona, Alacant, París, Madrid, Conca, etc Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Medalla Ramon Rogent del Saló de Maig de Barcelona 1962

Format a València Sant Carles i a Madrid, on fou deixeble de Federico de Madrazo Residí, pensionat, a Roma des del 1864 El 1867 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid Residí a Caracas 1873, on féu importants retrats i pintà teles per a la catedral Establert a Bahia Brasil el 1876, continuà treballant Fou un típic pintor d’història i de temes religiosos Santa Caterina portada al cel pels àngels , 1866 Museo de Arte Moderno de Madrid

Germà de Cornelis Floris, sojornà a Itàlia, on fou influït per Miquel Àngel i els manieristes Tornà a Anvers i obrí un taller, des d’on introduí el manierisme romanitzant a Flandes Té obres religioses, com La caiguda dels àngels 1554 i El judici final 1566 Les seves escenes mitològiques són d’un erotisme refinat i fred El banquet dels déus, 1550 Venus i Adonis , 1565 La seva producció millor és la de retratista L’home del falcó , 1558 La família van Berchen, 1561

A Roma 1510-12 fou influït per Miquel Àngel, Rafael i Sodoma Els estigmes de santa Caterina , 1516 Academia, Siena més endavant, dins el primer manierisme, féu una pintura sovint estranya i misteriosa en què la subtilitat i el simbolisme predominen sobre la preocupació estructural Es plantejà problemes de llum i d’ombra que el feren precursor de Caravaggio Una part important de la seva obra és conservada a Siena Sant Miquel Carmine, Caiguda dels àngels i Crist als llimbs Pinacoteca Conreà també l’escultura en bronze