Resultats de la cerca

Fou influït per EDelacroix i TChassériau i, a Itàlia 1857-59, pels quatrecentistes Els elements principals de la seva pintura són tema mitològic, morbidesa, escenaris exòtics amb decoracions luxoses, immobilització dels personatges segons el principi de la per ell anomenada bella inèrcia , l’androgin i, en la figura femenina, la perfídia Jove tràcia portant el cap d’Orfeu 1866, Musée du Louvre, Salomé ballant davant Herodes Musée Gustave Moreau, París i L’aparició aquarella, Musée du Louvre, Cabinet des Dessins, aquestes dues del 1876, Els pretendents començada el 1853, Júpiter i…

Fill i deixeble de Ramon Martí i Alsina Conreà temes similars als del seu pare en un estil realista semblant Moltes de les seves obres s’han beneficiat de l’equívoc d’aquestes similituds en coincidir també les inicials del seu nom i cognom amb les del pare

En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme

Fou membre de l’anomenada Escola del Pacífic Fou professor de belles arts des del 1946 El 1950 anà a Nova York, on continuà la seva tasca d’ensenyament La seva pintura, com tota la de l’expressionisme abstracte, és una recerca específicament pictòrica, on la superfície del quadre es presenta plena de taques de color sense un ordre aparent Els grans formats d’aquestes composicions fan de l’espai pictòric quelcom d’illimitat, projectat més enllà dels límits físics de la tela

Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula Museu de Belles Arts, València Anys abans el 1527 un tal Francisco Roviale treballà a Nàpols en el taller de Polidoro de Caravaggio, i rebé el nom de Polidorino Collaborador de Vasari cap al 1545, a la Sala de la Cancelleria, és seva la Conversió de sant Pau de l’església del Santo Spirito de Roma Bé que hi ha poques semblances entre aquestes obres, hom creu que són del mateix pintor

Hom li coneix quatre plafons dispersos Dos, dels quals li ve el nom, representen la Missa de sant Gil i Sant Gil protegint la cérvola National Gallery de Londres Els altres dos representen Sant Remigi batejant Clodoveu i Sant Remigi beneint el poble de París National Gallery de Washington Aquestes peces són interessants no sols estilísticament, sinó també per la descripció detallística i real dels edificis on el pintor situa les seves obres i que li són contemporanis Hom li atribueix el retrat de Felip IV de França collecció Reinhart, Winterthur

Actiu a Catalunya, Aragó i València, al darrer quart del s XIV i els primers anys del següent Residí a Barcelona fins el 1375 després a València De la seva estada a la capital del Principat són nombrosos els encàrrecs rebuts per al rei i la reina Elionor i d’altres per a particulars destinats a llocs dels diferents estats de la corona retaule de l’església de Castellnou de Bages 1363, retaule dels sants Gabriel i Antoni per a la capella del castell de Càller, retaule de santa Caterina per a les menoretes de Calataiud 1366-67 Establert a València, continuà la seva tasca i pintà per a la…

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i començà exposant com a pintor retratista Endinsat en el camp del cartellisme i del disseny gràfic, realitzà publicitat i altres treballs de caràcter comercial En aquestes primeres obres entroncà del tot amb la tradició modernista Collaborà assíduament amb les editorials Cervantes i Prometeo, aquesta dirigida per Vicent Blasco i Ibáñez Arribada la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, principalment per a la CNT, de la qual era militant És molt conegut el seu cartell “El País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria”…

Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament hom ha assenyalat les…

És considerat un dels principals representants de l’avantguardisme a Portugal El 1912 participà en la primera exposició del grup d’humoristes portuguesos En l’etapa inicial dugué a terme una intensa activitat literària en contacte amb el grup Orpheus, a través del qual féu amistat amb FPessoa i Sá Carneiro Publicà el Manifesto Anti-Dantas 1915 i collaborà a Portugal Futurista 1917 Mantingué contactes amb Sonia Delaunay i els Ballets Russes, i a partir d’aquestes experiències formà una companyia de ball i treballà a París com a ballarí 1919 Residí a Madrid 1927-32, on collaborà en la premsa i…