Resultats de la cerca

Paisatgista i aquarellista Deixeble de Nicanor Vázquez a l’Ateneu Obrer Concorregué a nombroses exposicions Correcte acadèmic, fou degà de la societat l’Arca de Noè i soci d’honor del Cercle Artístic de Barcelona

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou deixeble de Joan Vila i, posteriorment 1934, de Joaquim Mir Treballà a l'Ateneu Barcelonès 1939-89 Com a pintor es dedicà especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet

Format a Llotja i a l’Ateneu Obrer, d’on després seria professor, així com de l’Acadèmia Arts, que fundà amb Manuel Ainaud Exposà individualment a Barcelona des del 1907 i concorregué a diversos salons de Barcelona, Madrid, Sevilla, Niça, etc Fou Sociétaire des Aquarellistes du Midi a Niça i, molt lligat a Montblanc, fill espiritual de la vila Obtingué diversos premis

Fou deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona i, a París, de Léon Bonnat Retratista correcte Josep Coroleu , a l’Ateneu Barcelonès Joan Mañé i Flaquer , a la Galeria de Catalans Illustres Francesc Romaní i Puigdengoles, al Foment del Treball Nacional i pintor d’escenes de gènere i dels costums burgesos Museu d’Art Modern de Barcelona, continuà la tradició de Romà Ribera, Francesc Masriera, etc

Format a l’Ateneu Obrer, al Cercle Artístic de Sant Lluc —on fou deixeble de JLlimona— i a Llotja Residí a París des del 1906 hi exposà als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista Església de Channevières , 1918 En retornar participà en les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs 1921

Format a l’Ateneu Obrer i al Cercle Artístic de Sant Lluc Es presentà a exposicions collectives barcelonines El 1929 participà a la important Exposició d’Art Abstracte de les Galeries Dalmau de Barcelona —sala on tornà a exposar— amb una obra de tipus expressionista Participà en les primeres edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1948, 1949 amb obres del tot informalistes, tendència de la qual és considerat precursor a Catalunya

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista

Autodidacte Es traslladà a Barcelona 1901, on estudià a l’Ateneu Obrer i entrà a treballar al taller de l’escultor decorador Dídac Massana Féu una exposició individual a la Sala Parés, apadrinat per IIglésias i JPous i Pagès L’any següent exposà a la Paeria de Lleida Els seus dibuixos i pintures, preferentment paisatges i notes de petit format, s’inscriuen en l’àmbit del postmodernisme El Museu Morera de Lleida en posseeix una mostra representativa També fou autor de l’obra teatral Un punt lluminós

Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier