Resultats de la cerca

Anà a París, on féu una pintura que s’acosta a la de Campigli i al cubisme picassià De retorn al seu país, adaptà tècniques expressionistes i surrealistes La seva pintura porta una direcció ideologicopolítica molt concreta Com la pintura mexicana de revolta, mostra en els seus murals i quadres escenes quotidianes i les dures condicions de vida dels cangaceiros , camperols, pastors, seringueiros , contra l’explotació, mitjançant colors vius i frescs amb línies netes Més tard, la seva pintura evolucionà cap a un expressionisme dramàtic i brutal Cal destacar El treball de la terra brasilera,…

Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55

Filla i neta d’antiquaris, el 1925 cursà, molt jove, estudis artístics a l’Escola Industrial de Sabadell, on tingué com a mestres els pintors Vila Cinca i Vila Arrufat Després, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Freqüentà el Cercle Artístic de Barcelona Dins dels seus primers treballs, cal remarcar la illustració de alguns poemes de Federico García Lorca, a més de fer figurins i decorats per a ballet i teatre El 1940 començà a exposar individualment a Barcelona S'installà al Brasil 1947, on es naturalitzà i es casà El 1959, experimentà en la tècnica del gravat amb Johnny…

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…