Resultats de la cerca

Documentat des del 1683 Treballà amb Joan Grau, pare i fill, i amb Josep Vives Ingressà al collegi de pintors de Barcelona el 1700 És autor de les importants pintures barroques de la volta de la sala capitular de la catedral de Barcelona 1705 Tinent de la companyia de pintors mobilitzada per a la defensa de la ciutat assetjada, morí possiblement en combat l’onze de setembre

Visqué i treballà a Toledo La seva primera obra coneguda és l’acabament 1508 del retaule d’Àvila, que havia començat Pedro Berruguete, i la seva màxima creació les pintures murals de la sala capitular de la catedral toledana 1509-11 El seu estil correspon al de la pintura italiana de la fi del quatre-cents, bé que a la seva obra no manquen elements que responen al gust tradicional castellà

Influït per Vitale da Bologna, desenvolupà la seva activitat preferentment a Treviso frescs de l’església de Santa Caterina, 1349 sala capitular de San Niccolò, 1352 Un gust per la particularització fisiognomònica i un narrativisme de to naturalista, decisiu en l’evolució de la pintura al N d’Itàlia, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre pel linearisme i la modulació cromàtica d’ús senès Històries de santa Úrsula , Museo Civico, Treviso

Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de…

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una…

Avui en gran part desaparegudes, les pintures representen, als arcs diafragmàtics, escenes de l’Antic Testament, i a l’intradós, els antecessors de Jesús Als murs figuraven escenes del Nou Testament Sens dubte és el millor conjunt de pintura romànica a la península Ibèrica, i el seu autor és arrelat dins el corrent bizantí que al voltant del 1200 s’estengué per tot l’occident europeu, des d’Anglaterra fins als Països Catalans, i que relaciona les pintures de Sixena amb parallels britànics, com la Bíblia de la catedral de Winchester Els frescos es perderen quasi tots el 1936, quan es cremà la…

Rebé els primers ensenyaments dels madonneri , pintors d’icones que expressaven repetidament les fórmules rígides de l’art bizantí El 1560 anà a Venècia, on canvià substancialment de direcció Probablement entrà en el taller de Ticià i pogué conèixer la pintura de Tintoretto, Bassano i Schiavone, entre altres el tríptic signat de la Galeria dels Este, a Mòdena, fa veure una certa assimilació de to ticianesc i alhora un allunyament de la maniera bizantina La influència veneciana és palesa en obres d’aquest moment, com Retrat de GBPorta National Gallery, Copenhaguen, Expulsió dels mercaders del…