Resultats de la cerca

Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però cal dubtar-…

Fou deixeble de Vázquez Díaz i mitjançant “La Barraca” es relacionà amb García Lorca, Alberti, Buñuel, etc Del surrealisme inicial evolucionà vers un formalisme de clara filiació picassiana Posteriorment assolí l’abstracció D’aquesta etapa, són molt característiques les combinacions de cercles

Hom ignora la seva formació treballà a Parma amb FSquarcione, a Pàdua i a Venècia És autor de diferents versions de la Mare de Déu amb l’Infant El seu estil es caracteritza per la inflexibilitat i l’estilització de les figures, característiques del manierisme

Protegit de Frans Snyders Treballà a París i a Itàlia, i tornà a Flandes el 1641 Són característiques les seves natures mortes, amb peces de caça La influència holandesa temperà el barroquisme assimilat del seu mestre És ben representat als museus de Gant, Rotterdam i Brusselles

Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà

Hom atribueix a la mateixa mà els retaules de Sant Nicolau de Cameles Rosselló de 1407-08, i el de Sant Andreu Nova York, The Cloisters Proper a Lluís Borrassà, la seva obra és de les més característiques i notables de l’estil internacional a Catalunya Hom l’identifica amb el pintor documentat Jaubert Gaucelm

Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris

Documentat entre el 1376 i el 1410, es formà a Bolonya i probablement estigué un quant temps a Florència, on adquirí fermesa de dibuix i un cert mode solemne quant a la composició, característiques que incorporà al seu estil goticista, elegant i lineal Coronació de la Mare de Déu Pinacoteca Nazionale, Bolonya, Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus