Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Joan Commeleran i Carrera
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Visqué a Madrid 1927-28, i després es donà a conèixer a Barcelona Fou un dels fundadors del Grup d’Artistes Independents i fou soci del Saló de Montjuïc A la postguerra es dedicà especialment a la pintura mural religiosa capella del Santíssim de Santa Maria del Mar, 1945 Tanmateix, fou bàsicament un paisatgista d’estil simple i no exempt d’influència de l’estètica naïf Conreà també la illustració de llibres, com Ruta de Santiago 1965
William Hogarth
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les…
Allan Ramsay
Pintura
Pintor escocès.
El 1739 inicià una brillant carrera a Londres, on el 1761 fou nomenat pintor del rei Jordi III Excellí principalment com a retratista Jordi III National Portrait Gallery, Londres, La reina Carlota Musée du Louvre, París, Sir John Tyrell National Gallery, Dublín i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni National Gallery, Edimburg
Ramon Alorda i Pérez
Pintura
Pintor.
Especialitzat en l’aquarella, presentà algunes obres a les exposicions de Barcelona 1873 i 1885 i de París 1878 Pintà una collecció de tipus i de costums populars de Catalunya i d’Aragó Posteriorment s’especialitzà en pintura ceràmica Residí i desenvolupà la seva carrera artística a València, Barcelona, Madrid, Sevilla i Venècia
Morgan Russell
Pintura
Pintor nord-americà.
Anà a París el 1905, on entrà en contacte amb el grup de Montparnasse Amb SMacdonald-Wright creà el sincronisme, moviment abstracte amb connotacions amb l’orfisme D’aquest moment, el més important de la seva carrera, és la Sincronia en verd 1913 El 1946 tornà als EUA, on conreà la pintura figurativa de tema bíblic
Le Valentin
Pintura
Nom amb què és conegut Jean de Boullogne, pintor francès.
De ben jove anà a Itàlia, on desenvolupà tota la seva carrera La pintura, de gènere i religiosa principalment, el revela com un rigorós seguidor de Caravaggio Cal destacar-ne La taverna i El judici de Salomó Musée du Louvre, El tafur Staatliche Kunstsammlungen, Dresden i Sant Joan Evangelista al desert Galleria Borghese, Roma, entre altres
Frederic Leighton
Pintura
Pintor britànic.
Acreditat a vint-i-cinc anys amb La Madonna de Cimabue , transportada processionalment pels carrers de Florència, inicià una carrera fulgurant, que li reportà diversos honors Prototip de l’academicisme anglès, però influït pel prerafaelitisme, reflectí temes clàssics amb ampullosa concepció i pinzellada minuciosa Féu de la seva Leighton House, a Kensington, una sumptuosa i exòtica residència És conegut com a lord Leighton
Nicasi Serret i Comín
Pintura
Pintor.
Féu la carrera d’arquitecte Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès , a València, i de Domenico Morelli , a Roma Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid, obra influïda per Emili Sala i Eduardo Rosales
Il Guercino
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Francesco Barbieri, pintor italià.
Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni
Ferran Cabrera i Cantó
Pintura
Pintor.
La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918