Resultats de la cerca

Collaborà a La Novella d’Ara 1923 i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada

Féu la decoració mural de diverses sales per al Cafè del Comerç i de cases senyorials de Barcelona En 1870-73 sembla que s’associà amb Francesc Soler i Rovirosa i que llogaren ambdós l’estudi escenogràfic del Teatre Circ Barcelonès, que després seria de Salvador Alarma

Tingué una primera etapa impressionista Després de la Primera Guerra Mundial simplificà el seu estil i arribà a un expressionisme poètic i suau molt moderat amb relació a la resta de l’impressionisme Pintà, especialment, personatges que representen la tristor de la vida quotidiana Circ a Flandes 1925, coll Mabille, Brusselles

Súbdit nord-americà Deixeble —a l’escola de Llotja— de José Ruiz Blasco S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Residí a París 1914-18 Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on es casà amb la pintora virginiana Louise Blair 1928 i formà el grup Cercle et Carré 1929-30 juntament amb el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia i Michel Seuphor Des del 1930 residí a Occitània, a Sant Circ Carcí, sense perdre contacte amb Catalunya fou premiat al concurs de…

La seva primera obra relacionada amb el naturalisme expressionista, és una sàtira de la vida social Deux modèles 1933, Musée National d’Art Moderne, París Més tard, féu temes religiosos i de circ, i, des del 1939, figures femenines sensuals amb grans efectes lluminosos La seva obra gràfica i d’illustració és molt important Les fleurs du mal, L’Enfer

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu

Fill i deixeble del pintor Ramon Soler i Liró Barcelona 1897 — 1968, membre fundador del Saló Nou Ambient Es formà a Llotja i al Cercle de Sant Lluc Estudià, becat, a Madrid 1952 i a París 1962 El 1953 féu una exposició individual Sala Rovira a Barcelona, on ha exposat sovint, i també a Palma, Madrid i l’Hospitalet de Llobregat, ciutat de la qual féu una llarga sèrie de dibuixos 1969 Ha illustrat llibres i periòdics La seva temàtica predilecta és el circ

Residí gairebé sempre a Marsella i féu només dues estades a París 1846-49 i 1863-70, on lligà amistat amb NVDíaz de la Peña, que el posà en contacte amb l’escola de Barbizon i l’interessà pel paisatge Conreà també el retrat L’Arlesiana 1870-71 collecció particular, París, les escenes de gènere i galants Serenata Musée du Louvre i de circ Parada de saltimbanquis museu Grobet-Labadie, Marsella El seu refús de la línia i la seva valoració del color el fan un antecedent de l’impressionisme

Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París Exposà el 1915 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint El mateix any féu una fecunda estada a Girona Novament a París 1916, fou amic de Max Jacob i Modigliani i acusà la influència del cubisme, a partir del qual creà l’anomenat planisme al principi dels anys vint, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona Del 1920 al 1930 se centrà sovint en els temes de circ, que també interpretà com a escultor, dins un estil menys cerebral i més proper a l’ingenuisme de…

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu…