Resultats de la cerca

De l’escola ukiyo-e , es formà en l’estil clàssic kano Pintà estampes calendari d’una gran varietat cromàtica sobre temes més o menys sensuals, amb un estil delicat, vigent fins a mitjan s XIX

Especialitzat en la pintura de paisatges, viatjà a França 1878-82, on s’assimilà a l’escola de Barbizon, seguint l’exemple de Nicolae Grigorescu després d’aquest és considerat el gran clàssic de la pintura romanesa Es conserven obres seves al Museu de Bucarest

Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern

Deixeble del classicista Joseph-Marie Vien Anà a Roma el 1775, i, de retorn 1780, començà a formar escola Fou elegit acadèmic de pintura el 1784, any que pintà el Jurament dels Horacis , oli conscientment poussinià que, presentat a Roma i a París l’any següent, assolí un èxit tumultuós La mort de Sòcrates 1787, Metropolitan Museum, Nova York i, especialment, Brut i els seus fills 1789, Louvre consolidaren la seva reputació d’artista neoclàssic i compromès amb la nova política revolucionària amb el Nou Règim esdevingué membre de la Convenció i inspector general de belles arts la seva opinió…

Començà a pintar a l’Institute of Fine Arts de Chicago, on conegué l’obra dels impressionistes i fou deixeble de ChHopkins Passà per França, Itàlia, Anglaterra i el nord d’Àfrica el 1932, casat amb la compositora CFoster, arribà a Mallorca Influït per la placidesa del paisatge de Merlose, el seu sentit clàssic, el lirisme i la lluminosistat el defineixen Estilísticament té contactes indubtables amb el fauvisme i el cubisme

Protegit per JReynolds, el succeí com a pintor del rei 1792 Introduí innovacions en la tècnica del retrat, que aplicà sobretot en una primera etapa preromàntica Retrat de lord Granville Leverson-Gower , 1795-98, coll Earl Granville, Londres, però després del 1806 es decantà per un estil més clàssic, com palesen els Retrats de Waterloo 1815, dels principals personatges aliats participants en les guerres napoleòniques, o el del papa Pius VII 1818

Dins una atmosfera surrealista, la seva obra inicial interpretava màquines i productes industrials Parade , 1930, Museum of Modern Art, Nova York És autor de The Eternal City 1934-37, Museum of Modern Art, evocació sarcàstica de la Roma mussoliniana Posteriorment preferí la interpretació d’elements naturals dins un cert realisme màgic Key West Beach , 1940, collecció Thrall Soby L’any 1972 féu una sèrie de bronzes sobre la bellesa i la sensualitat, els Bronzes de Venus , a partir del tema clàssic grec

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

Fill d’un artesà decorador, aviat prengué contacte amb la pintura i alternà l’esforç autodidacte amb diversos estudis d’art Escola Provincial de Mestres Pintors i Acadèmia de Belles Arts a Barcelona Enriquí la seva formació amb els viatges que realitzà per Europa i Amèrica Sempre s’ha manifestat com a pintor paisatgista i figuratiu, dins d’un estil clàssic lligat al postimpressionisme català Des del 1954 ha realitzat nombroses exposicions individuals als Països Catalans Barcelona, València, Palma, etc, a la resta de l’estat Madrid, Bilbao, etc i a l’estranger Itàlia, EUA Hi ha obra seva a…

Participà activament en el corrent surrealista La seva obra fou donada a conèixer per la revista L’Amic de les Arts Exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1930, presentat per Sebastià Gasch, i també en una de les exposicions de l’ADLAN Com les de Joan Miró, les seves pintures presenten fons que suggereixen espais, formes isolades, com volums transparents, i línies capçades, en equilibri mecànic Del 1930 al 1936 presentà a Sitges i a Barcelona obres de teatre contemporani Cocteau, O’Neill, Pirandello i clàssic Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona 1940, des del…