Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
La família Deu
Pintura
Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern, Barcelona).
Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps
conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros

Vista del centre d’interpretació de la Roca dels Moros
Ajuntament del Cogul
Pintura
Prehistòria
Pintures i gravats rupestres prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres, a la Roca dels Moros, a 500 m del poble del Cogul (Garrigues), a la vora esquerra del riu de Set.
També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul , denominació que caigué en desús És el jaciment d’ art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet historiador de la població, l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes Lluís Marià Vidal, el comte…
La Gioconda
La Gioconda, de Leonardo da Vinci (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom donat al retrat suposat de la dama napolitana Monna Lisa, muller de Francesco di Bartolomeo di Zanobi del Giocondo, pintat per
.Leonardo da Vinci
És un oli sobre taula de 77 x 53 cm fou comprat per Francesc I de França potser al mateix Leonardo La pintura ha estat sempre voltada per una llegenda i ha inspirat nombrosos literats i diferents interpretacions d’estudiosos de l’art, llegendes a les quals contribuí també un famós robatori que tingué lloc el 1911, després del qual l'obra tardà més de dos anys a ser restituïda al Musée du Louvre, a París, on és exposada des del 1797 n'hi ha còpies en altres museus La datació de la pintura és oficialment fixada entre els anys 1503-1506, però anàlisis realitzades els primers anys…
La vicaria
La vicaria, oli de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Pintura
Pintura a l’oli sobre taula (60 × 93,5 cm) de Marià Fortuny i Marsal.
Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim Folch i Torres l…
l’Enterrament del senyor d’Orgaz

L’Enterrament del senyor d’Orgaz
Pintura
Mural d’El Greco (480 per 360 cm) conegut per L’enterrament del comte d’Orgaz, pintat per a la parròquia de Santo Tomé de Toledo (1586-88), on és conservat.
Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern