Resultats de la cerca

Fill d’un carrabiner, residí al Rosselló, i el 1899 anà a Sierra Leone i Fernando Poo amb una expedició comercial catalana De tornada, es formà a Barcelona amb Ramon Alsina i Amills Des del 1906 Mallorca esdevingué un dels seus temes predilectes, i a París 1909 consolidà el seu estil plein air Collaborà assíduament 1909-12 al setmanari Papitu com a dibuixant humorístic amb el pseudònim Adam , i posteriorment a Picarol , Revista Nova , Iberia , La Mainada i Jordi Formà part del grup Les Arts i els Artistes des de la seva fundació 1910 Fou un dels paisatgistes catalans més…

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats, joieria,…

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però generalment amb un grau…

Es traslladà a Haarlem 1591, amb la seva família, on fou deixeble de C van Mander Hom el considera el creador dels doelen retrats de grup per als gremis i les associacions, que tanta influència havien de tenir en la pintura holandesa del s XVII A través d’aquests retrats de grup hom en pot seguir l’evolució artística Així, des del Banquet de la milícia de Sant Jordi 1616 Rijksmuseum, Amsterdam, on la pinzellada de gruix, els colors brillants i violents i un fort vitalisme expressiu són els trets més característics, hom arriba als retrats dels Regents de l’asil ~1664 Frans Halsmuseum, Haarlem…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…

És autor de la collecció de retrats de comtes i reis catalans 1587-88, d’escàs valor artístic, feta per decorar la sala del consistori de la diputació del general La major part de la collecció és exposada al Museu Militar de Barcelona

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…

Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre

Deixeble predilecte de Francisco Goya , executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, collecció Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de Belles Arts, La caiguda d’Ícar Saragossa, collecció Conde Gabardas, Oficial…

Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos