Resultats de la cerca

S'inicià com a caricaturista A Esmirna 1828, adoptà la temàtica oriental, que tingué una àmplia difusió Sobresortí pel seu colorisme lluminós, que li valgué una anomenada semblant a la dels grans mestres del moment Més tard conreà un realisme incipient

Muller del pintor Mikhail Larionov , s’establí a París el 1914 La seva obra, es caracteritza per un colorisme cubista, inspirada en el folklore rus Dissenyà decoracions per als ballets muntats per Diaghilev Le coq d’or 1914, Sadko 1916, Núpcies 1923, L’ocell de foc 1926

Estudià a Llotja El 1971 feu la primera exposició individual, i l’any següent guanyà el premi de pintura jove de la Sala Parés Ha exposat també a diverses ciutats d’Europa i Amèrica La seva obra entronca amb el concepte fauvista, caracteritzant-se pel seu accentuat colorisme

Adscrit a l’escola de París, on s’installà el 1907 S'uní al cubisme, al qual aportà un colorisme viu Els seus Tres músics 1919 París, Musée National d’Art Moderne precediren els de Picasso Després d’una etapa propera al Dérain neoclàssic 1922-23, conreà un paisatgisme esquemàtic

Fill de valencians, es formà a l’acadèmia de Sant Carles de València fins a vint-i-un anys Decorador i illustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia Com a pintor, d’un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, se centrà en paisatges mallorquins Exposà a Barcelona, Holanda i l’Amèrica Llatina

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot Inicialment conreà el paisatge i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura Hi ha obres seves, entre altres institucions, al Museu Comarcal de la Garrotxa Olot, al Palau Nacional de Belles Arts de Mèxic i a les seus de la UNESCO i del Comitè Olímpic Internacional de Lausana

S'orientà ràpidament en l’art de la seva època a base de l’alliçonament nòrdic i italià Els seus quadres solen tenir una composició dramàtica i forts empastaments àdhuc utilitzà els dits, en substitució dels pinzells, per tal de donar més energia a la seva pintura Uní el colorisme i el luminisme amb el tenebrisme, i combinà la llum natural amb la supranatural És autor de Mort de sant Vintir , Mort de sant Benet , Epifania i Simó i Jesús Elevà la pintura barroca del seu país al nivell europeu, sense haver sortit mai de Bohèmia

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…