Resultats de la cerca

Treballà al servei de Joan Sense Por, duc de Borgonya El Martiri de Sant Dionís Musée du Louvre, pintura començada per Jean Malouel, és la seva obra més important

Fou influït per EDelacroix i TChassériau i, a Itàlia 1857-59, pels quatrecentistes Els elements principals de la seva pintura són tema mitològic, morbidesa, escenaris exòtics amb decoracions luxoses, immobilització dels personatges segons el principi de la per ell anomenada bella inèrcia , l’androgin i, en la figura femenina, la perfídia Jove tràcia portant el cap d’Orfeu 1866, Musée du Louvre, Salomé ballant davant Herodes Musée Gustave Moreau, París i L’aparició aquarella, Musée du Louvre, Cabinet des Dessins, aquestes dues del 1876, Els pretendents començada el 1853, Júpiter i…

L’any 1442 treballava a Venècia, on li són atribuïts els frescs de l’església de San Zaccaria S'establí a Florència 1444, on treballà fins a la seva mort D’entre la seva producció de tema religiós sobresurten els frescs de l’antic convent de Santa Apollonia ~ 1449-50 i de l’església de l’Annunziata ~ 1451-57, on és observat un tractament molt humanitzat dels personatges sagrats Això no obstant, els seus frescs més representatius són els de tema profà —el monument eqüestre de Nicola da Tolentino 1456, Santa Maria dei Fiore i la seva obra cabdal, la sèrie d' Homes i dones illustres actualment a…

Treballà la pintura de paisatge amb Teo Otto i, a continuació, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf 1963-64 i amb Joseph Beuys 1964 Fou un dels pintors alemanys que formaren part de l’escola dels anomenats “nous fauves”, amb una pintura de caràcter neoexpressionista i masses de colors intensos Es dedicà, també, a l’escultura, el disseny i la docència Féu classes d’art durant dotze anys en una escola pública posteriorment compaginà la feina d’artista autònom amb les visites a altres pintors i escultors arreu d’Europa, i a partir del 1996 exercí de professor a l’Acadèmia de…

Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348 És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana La seva vida és poc coneguda hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat Museu de Vic, i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes…

Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…

La seva obra representa la culminació de l’art de l’edat mitjana i alhora la iniciació de la pintura renaixentista Visqué a la Haia 1422-24, a la cort de Joan de Baviera, comte d’Holanda El 1425 s’installà a Bruges, cridat per Felip III, duc de Borgonya, per a qui treballà com a pintor de cort i per a qui feu diverses missions una d’elles fou un viatge a Portugal per pintar dos retrats de la princesa Isabel, filla de Joan I Feu també un retrat, acabat el 1439, de la seva muller, Margaretha Groeningemuseum de Bruges La primera manifestació de la seva pintura són unes miniatures realitzades…

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…