Resultats de la cerca

Féu els seus estudis artístics a l’Acadèmia Fortuny, a Reus, amb el mestre Ramon Casals i Vernis A Barcelona, fou amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic Emigrà, el 1908, a Buenos de Aires, i, després d’una curta temporada, s’establí a Rosario, on installà el primer taller de vitralls Fou professor d’art a l’Associació de Foment de Belles Arts 1929, organitzador dels cursos de dibuix i professor a l’Ateneu Popular 1913 Aquesta darrera institució el comissionà, el 1916, per estudiar mètodes i funcionament de les associacions culturals espanyoles També fou professor…

Treballà en la decoració de la sala del consell, al palau públic de San Gimignano, on executà, principalment, una còpia de la Maestà de Simone Martini seguidor de l’estil d’aquest, pintà les figures de sants en els laterals de la seva cèlebre Anunciació de la Galleria degli Uffizi, a Florència

El 1408 anà a Venècia, on collaborà en la decoració de la sala del consell major del palau ducal amb el fresc de la Batalla entre els venecians i Otó III El 1422 s’installà a Florència, on pintà L’adoració dels Mags per a l’església de la Trinità una part és a la Galleria degli Uffizzi i l’altra al Musée du Louvre El 1427, a Roma, començà el cicle de les Històries de sant Joan Baptista a Sant Joan del Laterà La seva obra es manté en el gòtic internacional, bé que la darrera etapa incorpora elements renaixentistes

Féu el retaule major de l’església de Sant Feliu de Codines 1636, única obra seva conservada, en part A Barcelona pintà les estances del Consell de Cent de Barcelona 1647-48, decorà el claustre de Sant Francesc de Paula i pintà El Concili d’Efes per a la sagristia del Carme Hom li atribueix una pintura i un notable dibuix Museu d’Art de Catalunya El seu estil es destaca per l’ús correcte del dibuix, el clarobscur accentuat i el color de tonalitats fortes, tot això estructurat en una composició de fort hieratisme i composició simètrica Fou cònsol del collegi de pintors 1637

D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de…

Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió, fou membre…

Estudià a Vic on el 1931 feu la primera exposició individual i a Olot el 1936 passà a Tours primera exposició individual, 1937 i més tard a l’Académie des Beaux Arts de Brusselles 1937-39 Estudià gravat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1942-43 El 1940 s’installà definitivament a Valldemossa Mallorca Exposà a Vic, Barcelona, Palma i a l’estranger La seva pintura, sensible i sincera, d’estil impressionista, copsa el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l’aquarella, el guaix i especialment l’oli Es dedicà també a la natura morta i la illustració Fou cofundador…

El seu membre més sobresortint fou Joan Dessí i Queixalós documentat del 1585 al 1599, beneficiat de la seu de Tortosa —fill del pintor Joan Dessí i net del primer membre de la nissaga establerta a Tortosa, Vicent Dessí — que contractà el retaule de la capella del Sagrament 1576 de la seu conservat en part a la capella del palau episcopal Del 1599 data el seu retaule per a la casa del consell, del qual formaren part l’oli La Mare de Déu dels Procuradors a la casa de la ciutat, del qual encara no s’ha confirmat l’autoria, i altres peces, guardades al Museu de Tortosa Uns altres…

El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba 1867 i La proclamació de Boabdil 1884 Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un…

Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres com a tal,…