Resultats de la cerca

Concorregué amb Efecte de pluja a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic Es formà a Llotja 1889-1895, on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona 1903

Deixeble de Joan Vila i Cinca Estudià a Madrid, a Barcelona i a París També passà una llarga temporada a Brusselles Destacà arran d’una exposició a Barcelona 1920, pels paisatges del Vallès, a què sabé donar tota la gamma de colors suaus President del Cercle Artístic fins el 1936 i vicepresident de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, figurà en molts llocs honorífics Premi d’honor del Saló de Tardor celebrat a Madrid l’any 1935 i premi extraordinari del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930, aconseguí molts altres guardons pictòrics

Es formà al taller del flamenc Calvaert i a l’acadèmia dels Carracci Deixeble i seguidor del corrent estilista d’aquests últims, influí amb el seu estil eclèctic a Roma i a Nàpols Conreà la temàtica religiosa Comunió de sant Jeroni , 1614 i la mitològica Diana , 1621 La seva estima per Rafael es manifestà en els frescs de Sant Lluís dels Francesos de Roma En la seva obra la llum té un paper de primer ordre per a ell és un element expressiu i decoratiu Jugà amb el virtuosisme, però sense deixar-se dominar per ell Influí Poussin en el seu refinament decadent i preciosista

Deixeble de Giorgione, fou un dels artistes que participà en la decoració del Fondaco dei Tedeschi a Venècia L’any 1511 es traslladà a Roma, on treballà primer dins l’òrbita de Rafael frescs mitològics de la Farnesina i després, a partir del 1516, collaborà sovint amb Miquel Àngel, l’influx del qual és palès al llarg de la seva producció romana, malgrat que l’amistat entre ambdós es trencà violentament el 1534 Les seves obres mostren el propòsit d’unificar la malenconia i la qualitat del color venecians Pietat , Museo Civico, Viterbo amb el dramatisme espiritual i la monumentalitat de Miquel…

Deixeble de Ghirlandaio, continuà, juntament amb Giulio Romano i GFPenni, l’obra de Rafael a les llotges del Vaticà La seva estada a Gènova, on participà en la decoració al fresc del Palazzo Doria, donà lloc a la consolidació i al desenvolupament de l’escola manierista genovesa

Realitzà la major part de la seva obra a Gènova, on construí nombrosos edificis palau Podestà, 1563 palau Doria, 1564 El 1567 es traslladà a Castella, on fou anomenat el Bergamasco És l’autor dels plans del palau d’Álvaro de Bazán a El Viso del Marqués 1564

Molt prolífic, pintà sobre tela, fusta, coure i també alguns murals Es destacà com a paisatgista, de primer sota la influència de Gilles van Coninxloo i després sota la dels venecians i la de Rafael, en la preocupació per la llum i per l’harmonia cromàtica Obres Diana i les seves nimfes i Pan i Sírinx ambdues al Musée du Louvre, Paisatge Glasgow i La creació dels animals Galleria Doria, Roma

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació de la Mare…

En 1584-88 estigué al taller del manierista Simone Peterzano, a Milà, contra l’estètica del qual aviat reaccionà Es traslladà a Roma, on treballà inicialment amb Il Cavalier d’Arpino 1592-93 El 1606, acusat d’homicidi, fugí a Nàpols, i després a Malta 1607, on fou rebut dins l’orde de Sant Joan empresonat el 1608 per ofenses a un cavaller de l’orde, aconseguí de fugir a Sícilia i, d’allà, a Messina 1609 Tornà a Nàpols, on fou malferit per sicaris maltesos Amnistiat per Roma, embarcà cap a Port'Ercole, on fou detingut per error i on, ja alliberat, morí d’un accés de febre Els crítics del sis-…