Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona La seva obra s’adscriu al realisme poètic Ha exposat en diversos indrets de Mallorca, Madrid, Eivissa, Brusselles, en diverses ciutats alemanyes i a Milà Ha participat en diverses fires internacionals, tant d’Amèrica com d’Europa L’any 2001 presentà una exposició antològica amb 50 peces al Centre Cultural Pelaires de Palma

Es destacà com a decorador de cassoni caixes de núvia, com la de la Història de David coll Lloyds, Londres Proper a FLippi i a Fra Angelico, el seu estil, naturalista i pietós, es manifestà també en les seves composicions Triomf de Petrarca Gardner Museum, Boston, Sant Cosme i Sant Damià Musée du Louvre

Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s’especialitzà en la pintura al pastel De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics al Museu de Belles Arts de València Illustrà l’edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso Ha estat conegut com a Damià Crua

Fill de Josep Arrau i Estrada Gran viatger i home de curiositat universal, presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual després fou president 1866, diverses memòries, del 1834 al 1866, sobre història de l’art, tècniques artístiques, ciències naturals, les teories de Chevreul, el daguerreotip, etc Fou un dels iniciadors de la pintura romàntica catalana el seu estil, de caràcter academitzant, s’expressà preferentment en el gènere del retrat sobresurten el de Damià Campeny, el de Francesc Barret i el seu autoretrat al Museu d’Art Modern de Barcelona i, sobretot, el de Joan…

Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca…

Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant Jordi Afeccionat…

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…

Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule de Sant Cosme…

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…

L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma Les seves…