Resultats de la cerca

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una…

Fou un dels mestres de la rocaille , de la qual donà un gran nombre de fórmules Fou orfebre i decorador oficial de Lluís XV Exposà les seves teories sobre la rocaille especialment en el projecte del canelobre per a l’habitació del rei 1728, que es conserva al Musée des Arts Décoratifs Publicà diferents tractats sobre decoració

A nou anys guanyà el segon premi de cartells de les Festes de la Mercè a Barcelona Exposà per primer cop a La Publicidad 1919 sota el patronatge del Saló dels Evolucionistes Treballà des del 1927 per al Patronato Nacional del Turismo Español, però la seva tasca més rellevant com a cartellista fou per a l’Oficina de Turisme de Catalunya 1932-36 Anà a Mèxic el 1949, on destacà com a decorador i féu grans murals per a l’edifici Rioma —propietat de Cantinflas—, destruït després en un terratrèmol Tornà a Catalunya el 1963, exposà i illustrà llibres El seu art palesa un lirisme que aprima i…

Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i…

Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos

Format a Llotja i, amb Gleyre, a París Notable pintor de gènere, fou un dels principals decoradors d’interiors del seu temps

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París

Format a Llotja, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a l’École des Beaux-Arts, de París 1950 Conreà especialment el muralisme, a Sant Pere de les Puelles, al cinema Diagonal de Barcelona, a l’església parroquial de Tona, etc Exposà a Palma i París

Format a la vigatana Escola de Dibuix i al taller familiar, tingué contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic

Estudià a Llotja i dibuixà als setmanaris humorístics Lo Nunci i El Periquito , amb els pseudònims de Crospis i Koki Amb el seu germà Tomàs Padró i Pedret, el 1867 anà a París per tal d’estudiar l’Exposició Universal També anà a Itàlia 1868 Acompanyà Alfons XII com a cronista artístic i pintà diferents retrats del monarca Destacà per la força colorista i l’animació de les seves pintures històriques Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez, Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara, Una avançada carlista, Primera expedició de voluntaris catalans a Cuba, Retrat de…