Resultats de la cerca

Representant de l’escola trescentista sienesa, fou cap d’un taller relacionat directament amb la personalitat de Duccio, collaborador seu en algunes obres Políptic , Pinacoteca de Siena El seu estil mostra una elegància i una manera que fan pensar també en influxos d’Ugolino di Nerio i de Simone Martini

Es formà a l’Académie Julien 1884-87, a París, on tornà el 1898, i residí posteriorment a Venècia De retorn als EUA, visqué a Boston i a Nova York i participà en l’exposició The Eight El seu estil rebé la influència de l’impressionisme, i treballà directament els colors purs damunt la tela mitjançant l’espàtula Central Park 1901, Whitney Museum, Nova York

Conreà el paisatge inspirant-se directament de la natura i, influït per l’escola holandesa del s XVII, l’escena de gènere, i combinà tots dos temes en la major part de les seves obres, seguint la moda de l’època la seva millor etapa dins aquests gèneres correspon als anys 1788-98 Interior d’un estable 1791, National Gallery, Londres Fou també retratista

S'inicià en el camp de l’orfebreria i la miniatura, i es decidí a pintar de forma totalment autodidàctica La seva obra té un caràcter espontani i vigorós, perquè treballava directament damunt la tela, sense estudis o esbossos previs Es destacà com a retratista Sir John Sinclair National Gallery, Londres, John Tait i la seva neta National Gallery, Washington, Alexander Dyce Victoria and Albert Museum, Londres

Estudià a Malmö i després a Estocolm, on féu la seva primera exposició el 1945 Formà un grup, anomenat Els Imaginistes, que tenia com a propòsit la defensa de la fantasia en el món de la pintura A partir d’aquí passà directament al surrealisme l’any 1953 La seva pintura té com a referències la dona, l’estrella i l’ocell, els quals, esquematitzats, proposen la construcció d’un món mític, imaginari i màgic

Destacat representant del corrent informalista que deriva directament del surrealisme, exposà per primera vegada el 1934 a París on residí des del 1926 La seva amistat amb Duchamp, Arp, Picabia, Delaunay i d’altres l’influí poderosament Amb ells signà un “manifest dimensionista” que a la llarga no es traduí en una pràctica pictòrica definida Acabada la Segona Guerra Mundial assolí plenament l’informalisme que el caracteritza a base de traços que semblen generar una idea de moviment Ha escrit també algunes poesies

El 1906 entrà a formar part del grup Die Brücke, però se n'allunyà el 1912 Del 1919 al 1933 s’establí a Berlín, on fou obligat a viure solitari en temps dels nazis La pintura de Pechstein, com tota la del seu grup, és de tendència expressionista, fortament antiimpressionista l’agressivitat de la forma i del color es dirigeix directament a la crítica de situacions socials Quant a la forma, la reducció de línies accentua els trets distintius més acusats, i el color actua com a revulsiu i xoc en l’espectador

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a PalaudelVidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la…

Format en un ambient tradicional, el 1922 començà a treballar conjuntament amb altres pintors dominats per l’expressionisme germànic L’any 1925 s’establí a París i entre el 1932 i el 1936 residí a Mallorca, d’on se n'hagué d’anar per causa de la guerra del 1936 Durant la Segona Guerra Mundial deixà de pintar, i un cop acabada, reprengué l’activitat estimulat pel grup COBRA, del qual és considerat un predecessor La seva obra, que ha influït directament o indirecta molts artistes actuals, eliminà progressivament els elements naturalistes així com qualsevol rigidesa geomètrica

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc